dimarts, 30 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DE LA PARROQUIA RURAL DE SANT JOAN BAPTISTA DE SANATA AL VALLÈS ORIENTAL

Fèiem una xerrada amb l’Andreu de la Nata, un dels propietaris de la casa homònima, propera a l’església parroquial Sant Joan Baptista, d’aquest veïnat de Llinars del Vallès.

M’explicava que no hi havia escola, i que anaven a Vilalba Sasserra i/o a Llinars del Vallès. D'ambdós poblacions ens manquen els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i agrairem que ens feu arribar si més no imatges a l'email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció de patrimoni Gencat ens diu d’aquest temple, edifici de nau única, coberta amb quatre trams de volta de creueria. L'absis fa també de presbiteri, és vuitavat irregular i té contraforts a l'exterior, un d'ells amb la data de 1684. Els arcs de la volta estan pintats imitant granit. Té dues capelles laterals més baixes que la central, cobertes amb volta de creueria. La façana es va allargar l'any 1574. El campanar, damunt un cos que sembla més antic, és de planta quadrada i té tres cossos, l'últim de carreu de granit i coronat amb merlets. La zona inferior del campanar es pensa que és d'una construcció anterior, del segle XIII.


L'any 1572 es contracten les obres de reforma al mestre Pere Balle. L'església la va allargar Joan Font l'any 1574. en un contrafort hi ha gravada la data de 1684 que ens indica una reforma de l'edifici. A finals del segle XIX es van fer altres reformes

El lloc apareix esmentat per primera vegada l'any 1003 i l'any 1040 s'uneix a la canònica de la Seu de Barcelona pel bisbe Guislabert.

L'any 1413 s'uneix a la parròquia de Sant Sadurní de Collsabadell.

A partir del 1843 va ser independent.

El cementiri, situat al costat de l’església es traslladava fa uns anys un xic més avall.

Quan al topònim, hi ha força teories ; un origen àrab del nom de persona Zanata > Senata , altres però, atesa la peculiar orografia de la zona, en defensen el sentit descriptiu ‘ valls petites’, o fins des del diccionari català valència balear ‘la part millor d'una cosa; allò més bo, més adient a un fi’. La concentració de parròquies/pobles es fa sempre sota el pretext de l’estalvi de recursos públics, res més lluny de la veritat, ja que la pretensió real és la d’esborrar la ‘petita història’ d’aquests nuclis. Els feixistes i cleptofeixistes saben molt bé que qui perd els orígens, perd la identitat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada