El Jordi Vila Juncá retratava l’abandó del que havia estat fossar
parroquial, Gustavo Adolfo Domínguez Bastida Insausti de
Vargas Bécquer Bausa, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de
febrer del 1836 - Madrid, 22 de desembre del 1870) en faria un emotiu poema QUE SOLOS SE QUEDAN LOS MUERTOS- BÉCQUER - Rima LXXIII
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una nau amb capelles laterals i una gran capella a manera de creuer al sud. Volta de creueria amb curiosa reforma de la llum dels arcs centrals. Finestres amb calats d'arc , apuntat, avui tapiades.
Retratar la façana d'estil gòtic, ja va ser per manca física d’espai, una qüestió més complicada, aquí ens diu la descripció que està formada per la porta d'accés d'arc apuntat amb arquivoltes llises emmarcades per dues petites portes del mateix tipus sobre les quals hi ha sengles finestrals amb arcs lobulats i guardapols, tot plegat per cornisa amb mènsules llises. Gran rosassa superior amb calat gòtic i vidriera blanca. Al damunt un òcul amb calat cruciforme i cornisa d'arcs cecs sostinguts per mènsules en forma de teulada de doble vessant corona el conjunt. Té un campanar a l'angle nord-est amb rellotge i campanes a sobre del cos octogonal superior.
Seguint la ‘tradició’ de la Noguera, no sabíem trobar cap plafó informatiu a l’indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada