COL•LEGIATA DE SANT PERE. PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

S’ha de tenir afició per recórrer quasi mitja Catalunya – des de Castellar del Vallès a la vila de Ponts a la Noguera - per accedir dalt d’un turó presidit per les runes del seu antic castell, on s'aixeca la Col•legiata de Sant Pere de Ponts.

Aquest bell edifici que li feia treure el barret al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenc Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , degué aixecar-se a partir de les donacions del comte Ermengol VI, l’any 1143, perquè s'hi establís un monestir benedictí, que no s'arribà a fundar.

La descripció tècnica ens diu que és ua església d'una nau amb la capçalera trilobulada, amb els tres absis en forma de creu. L'absis central té a més tres grans fornícules buidades en el mur. La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals. Sobre el creuer s'ha reconstruït el cimbori octogonal, del qual restaven només les trompes i un fragment de paret, amb finestres geminades en els dos pisos. La singularitat del conjunt és remarcada també per l'organització exterior dels murs, sobretot de la capçalera. La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les arcuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d'arc rodó.

Al costat de la porta d'accés, situada al mur septentrional que llueix una singular ferramenta, hi ha un arcosoli d'època gòtica que conté un sarcòfag sobre dues mènsules, segons Pere Cornellà Roca, el sarcòfag gòtic potser va pertànyer a algun dels comtes d'Urgell o de Cardona que segons la tradició eren enterrats allà.

Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) ,  i  ManuelGabriel i Forn , s’esplaiaven escrivint de Sant Pere de Pons a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1741101.xml

La darrera  setmana de mes de  març de l’any  1839 les tropes absolutistes comandades pel comte d’Espanya,  Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) expugnaren i incendiaren el castell i l’església de Sant Pere per mitjà de mines de pólvora premsada.

 El cimbori octagonal del centre del creuer i la coberta de la volta dels peus de la nau quedaren destruïts. Les dependències canonicals adjacents també resultaren aterrades. La incúria posterior abocà l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat amb els treballs de consolidació i reconstrucció de la fàbrica.

El total abandonament en què havia romàs l’església des de la seva destrucció no impedí que, per l’abril del 1931, fos declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat de Catalunya.

Seguint la ‘tradició’ de la Noguera, no sabíem trobar cap plafó informatiu a l’indret.