No sobta en aquest indret trobar aquest bell conjunt arquitectònic amb el petit nucli urbà construït a redós seu, i a menys de 100 metres fossar parroquial.
De l'església parroquial trobava a la fitxa tècnica; formada per un cos romànic del segle XIII però l'absis sembla que s'enderrocà en els terratrèmols de 1428. Inicialment era dedicada a Sant Andreu, Santa Creu i Santa Maria. Actualment és advocada a Sant Andreu i presenta l'estructura que li donaren les modificacions del segle XVIII quan es construïren les capelles laterals, el campanar barroc i s'allargà la nau. El portal fou refet després de la mal dita Guerra Civil, provocada per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, en què s'enderrocà.
Edifici de nau única sense absis i amb dues capelles laterals a cada costat. El presbiteri és marcat amb dos graons i als peus de l'església s'hi ubica el cor. En aquest indret, que és l'antiga església romànica reconvertida en atri i cor, la nau s'estreny i es cobreix en volta de canó; la resta de la nau es divideix en tres trams coberts amb volta de creueria. A la part dreta del presbiteri hi ha un portal que condueix a la sagristia. S'il·lumina mitjançant una finestra quadrada a la part dreta de la nau i una finestra als peus. És decorada interiorment amb pintures. La façana es troba a la part de ponent, està rematada en forma triangular i presenta una finestra d'esqueixada i un gros portal adovellat que emmarca un altre de més petit d'arc de mig punt però inscrit dins d'una forma rectangular. A l'extrem sud-est s'hi eleva un campanar, acabat en forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades. Dues de les obertures tenen campanes. Està coronat per balustres amb barana rematades d'esferes de pedra. És construïda en carreus de pedra ben escairats. La casa del campaner està adossada a l'església parroquial. És coberta a dos vessants, amb carener perpendicular a la façana i orientada a ponent. A la planta presenta un gran portal adovellat, una finestra al primer pis amb l'ampit molt deteriorat i la llinda decorada, al segon s'hi obren dues finestres geminades, de petites dimensions i d'arc rebaixat. És construïda en lleves de pedra ben acarada i els portals són de fusta. La rectoria és de planta rectangular i es troba unida a l'església. És coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. A l'extrem dret hi ha un portal d'arc de mig punt al qual s'accedeix mitjançant unes escales al damunt hi ha un gran finestral i dos balcons de facció moderna. A l'extrem esquerre, al costat de l'església hi ha una finestra amb reixes de ferro i la llinda esculturada. És construïda en pedra i arrebossada al damunt. Les obertures són de pedra i els escaires també de pedra vista.
El topònim Pruit té una etimologia incerta; Coromines DECast, iii, 898, considera probable que vingui del llatí prōdĭtum, ‘aparegut a la vista’, relacionant Pruit amb el gallec-asturià pruida, «paso de montaña por donde traspone el caminante». El mateix Coromines fa notar que dels diversos caserius que formen el municipi de Pruit, el més important (El Coll de Pruit) «se encuentra precisamente en lo alto de la sierra que separa las comarcas de Vic y Olot, y en el lugar por donde traspone el camino real que unía las dos ciudades».
Ens agradarà rebre les vostes aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada