divendres, 8 d’agost de 2014

L’ESCORXADOR DE SITGES. EL GARRAF. BARCELONA

El Feliu Añaños i Masllovet coneix molt bé la meva ‘flaquesa’ pels edificis públics que comportaven autentiques millores per les classes més desafavorides de la societat catalana, a darreries del segle XIX i als començaments del segle XX, com son les escoles, els rentadors o safarejos públics, els mercats , els cellers i altres edificis industrials com els escorxadors, i en ocasió d’una estada a Sitges, retratava l’edifici noucentista de l'antic escorxador de Sitges, construït per l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, 1851 - 1919) que va ser inaugurat el 30 de juny de 1889.

Josep Maria Martino ( Barcelona 1891-1957 ), va dur a terme la reforma que donaria lloc a l'edifici actual que data de 1920, i que és avui un espai cultural polivalent que l’any 1991 es va rehabilitar, no sabia trobar cap dada de l’arquitecte que en fou responsable, informació aquesta, de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat, de planta basilical amb un porxo davanter, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. Constructivament parlant, l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol de carreus de pedra disposats com si es tractés d'un paredat comú. Els elements estructurals de suport estan fets de maó vist, la qual cosa contrasta amb la resta de murs que disposen d'un revestiment senzill d'arrebossat simple pintat de color blanc. És a dir, s'estableix així una bicromia que dóna caràcter al conjunt.


El porxo davanter se sustenta gràcies a quatre pilars de maó i dues pilastres adossades a la façana; dits pilars disposen de base i una línia d'imposta (també de maó) d'on arrenquen uns arcs escarsers que suporten la coberta a una sola vessant, feta de teules i amb un ràfec mixt, és a dir, combina filades de maó de cantell amb filades de teules. Només disposa de dos accessos a l'interior, el primer situat dins zona de porxos i el segon a la façana contrària, tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. Dites portes són senzilles, amb una llinda en forma d'arc escarser formada per maons col•locats al sardinell; els brancals no hi són indicats amb cap tipus de material diferenciador. El mateix succeeix a les façanes laterals, les quals disposen de vuit finestres cadascuna de les mateixes característiques que les descrites a les portes, entre les quals s'organitzen uns pilars de maó estructurant l'espai en vuit trams. En el frontis i damunt del porxo se situen tres finestres parelles esglaonades, aquestes sí, amb brancals, llindes i ampits de maó, tot emmarcant-les. Damunt d'aquestes finestres hi ha un plafó ceràmic emmarcat amb la següent inscripció "ESCORXADOR / MAIG 1925". L'espai central que sobresurt en alçat corresponent al cos central de la planta basilical, està envoltada de finestres que il•luminen l'interior, en concret tres per a cada tram de l'edifici. Són uns elements senzills (brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus d'element decoratiu) però que acompleixen la doble funció d'il•luminar i ventilar l'interior. A la façana posterior es disposa una passera que comunica un edifici de nova planta amb l'antic escorxador mitjançant una porta situada damunt de la situada a la planta baixa descrita amb anterioritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada