dimarts, 12 d’agost de 2014

ERMITA DE SANT JOAN SAMORA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarrè s’agafava al reixat de ferro que tanca perimetralment l’accés; diuen que la mesura es va prendre per garantir la indemnitat de l’edifici, enfront els atacs ferotges de brètols i vàndals, tribus que de fa temps s’ensenyorejen de la nostra terra.


No succeïa això l’any 1922 quan el Josep Salvany Blanch retratava un grup de persones davant la façana avui invisible.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una sola nau amb una capella afegida a la façana nord. L'absis, semicircular, té una finestra de doble esqueixada. La coberta interior és de volta apuntada sobre arcs torals. La porta d'accés, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes, es troba situada al mur de migdia. La construcció es completa amb un campanar d'espadanya de dues arcades de mig punt i coberta exterior de teula a dues vessants. El material emprat en l'obra és la pedra, tallada en carreus regulars a l'absis i irregulars a la resta. Al mur de ponent hi ha restes d'Opus spicatum. Pica baptismal. Té forma troncocònica amb les parets rectes. S'assenta damunt d'un peu afegit posteriorment. La seva decoració consisteix en dos gruixuts bordons immediats a la boca i un altre junt a la base que emmarquen un espai decorat amb motius geomètrics. Sota dels bordons superiors hi ha una sanefa repussada en dent de serra, amb les puntes dirigides a terra. Sortint del bordó inferior hi ha una altra sanefa formada per un seguit de triangles molt allargats amb un rombe a cada una de les seves puntes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada