dijous, 21 de juny de 2012

NO SEMPRE LES FERRADURES DONEN SORT. CAL BOTER

Retratava la casa en ocasió de recollir imatges de l’acte de cloenda del mes de la Dansa. En la meva recerca, em sorprendria el fet que l’edifici arrossega una història tràgica.

Li venia el nom del fet que fou el Sr. Bruguera “El boter” el que faria aixecar la casa d’estil modernista als voltants de 1914.

Vivia originàriament el Sr. Bruguera en una casa tocant al Palau Tolrà i, en els baixos, tenia instal•lada una petita indústria de construcció de botes. Segurament la seva feina deuria començar molt d’hora al matí i el xivarri deuria molestar a la senyora Emília Carles Tolrà raó per la qual la marquesa li va cedir el terreny situat entre la carretera de Sentmenat, el carrer de Colom i de Torras, fins a l’alçada d’ El Coral, per tal que hi anés a viure i hi traslladés el taller.

L’habitatge amb el número 10 disposa de façana a carrer Torras simètrica, amb portal central amb cancell d’entrada i dues finestres ampitadores, respiralls de ventilació i tortugada de recollida d’aigua de coberta, amb acroteri de línies sinuoses, rematat lateralment amb dues pilastres amb esferes ornamentals. Obertures amb brancals decorats amb pilastres corínties i llindes. La façana al carrer Colom – que sortia en la fotografia - , originalment també era simètrica, disposa d’un gran arc de ferradura que composa tot el pany, amb decoració ceràmica. Dues finestres centrals i un respirall de grans dimensions. La façana és rematada amb acroteri de línies sinuoses que amaga els pendents de la coberta, també amb pilastres i esferes. Una finestra oberta posteriorment, de proporcions horitzontals totalment aliena, desvirtua el conjunt.

La història tràgica feia referència al doctor Antoni Puigdueta i Angli , que es va establir a la casa número 10 del carrer de Torras , i va començar a exercir l’1 de juliol de 1939, any en què es va llicenciar en medecina per la Universitat de Barcelona.

Antoni Puigdueta i Angli “fue depurado sin sanción en relación con el Glorioso Movimiento Nacional el 29 d’agost de 1940”. Tenia una altíssima consideració social entre la població ja que visitava els malalts malgrat aquests no poguessin pagar-li els seus honoraris. M’explicaven que s’hagués mostrat molt bel•ligerant davant les retallades en sanitat que comportaran sens dubte pèrdues irreversibles justament entre la població més feble.

El doctor Puigdueta estava malalt , i el 12 d’abril de 1952, després de jugar una partida de cartes amb els seus companys habituals de joc s’acomiadà d’ells com moltes altres vegades però aquest cop seria el definitiu. Al cap de dues hores van trobar el cos del metge penjat al pati de cal Boter. El poble va demanar que se’l pogués enterrar com a cristià, dins el recinte del cementiri i no fora.



El món no s’atura, i al costat d’un indret que va ser testimoni d’una tant tràgica història, avui es celebren festes, s’aixequen tendals per acollir compravendes de productes, i tots ens hi aturem un moment ho altre, quan anem a comprar queviures i/o a fer gestions al Mirador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada