ESCOLA PÚBLICA DE CAL BASSACS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

Deixava unes preguntes a la pàgina RACONS, PERSONATGES I HISTÒRIES DE CAL BASSACS

Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?

El Xavier Diaz Carpi, em deixava una nota al facebook ‘ les escoles es van fer durant els primers anys 30. Es difícil donar una data exacta , ja que es van anar fent al mateix temps que es feien servir . Això passà entre 1934 i 1936.Les obres es van adjudicar a Edificis i Construccions SA. El 9 de maig del 1935 l'arquitecte donava compte de les obres a l'Ajuntament. El nom no em consta , potser als arxius , ....

El curs 1936-37 sembla el primer fet amb normalitat , així , l’any 2011 es va celebrar el 75 aniversari. Per mes detalls "L'ESCOLA DE CAL BASSACS.75è aniversari de l'Escola Sant Marc" J.Busquets i Escola Sant Marc.’

Hi ha alguna discrepància amb les dades que es publiquen a: http://www.xtec.cat/ceip-santmarc-bassacs/HIST%D2RIA/historia.htm

Ens agradarà tenir resposta a les preguntes :

Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?

El Berguedà és curiosament la comarca que devia tenir més escoles si comptem les públiques de cada població, i les de les colònies que acostumaven a gestionar ordres religioses.

Em trobat des d’algunes administracions públiques una gran reticència a fer-nos arribar informació.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts tant d’aquestes, com de les que en tingueu coneixement.
Catalunya us en deurà una.

Cada escola que ‘recuperem’ - en tenim més de 1100' dignifica la memòria dels que en alguns casos van veure compromesa la seva existència, per la seva fidelitat als ideals republicans.

Les ‘primeres escoles’ es devien a Don Salvador Fusté Teixidor, com m’explicava l’Antonio Sensada Parcerisa, i consta al llibre “ ‘L’ESCOLA DE CAL BASSACS” de Josep Busquets Casgtella i l’escola Sant Marc

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-10/32820930/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

Don Salvador Fuste Teixidor ingeniero industrial, que falleció en Barcelona el 20 de mayo de 1949, a los 62 años de edad [ 1887 + 1949 ) después de recibir los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus afligidos: viuda doña Bernarda de Martín Llobet, hijo adoptivo don José María Minopes Fuste, hermanos, hermanos políticos, tía política, sobrina doña María del Carmen García De Miralles i de Imperial; sobrinos, primos, demás familia y la Casa José Marfa Minores Fuste, al recordar a sus amigos y conocidos tan dolorosa pérdida, les agradecerán le tengan presente en sus oraciones y se sirvan asistir a los funerales o a alguna de dichas misas. No se invita particularmente. — Los ExcmoS. Y Rvdmos. Sres. obispos de Barcelona y Solsona se han dignado conceder indulgencias en la forma acostumbrada.

Les cases dels Mestres i les “escoles noves” les dissenyava l’Emili Porta i Galobart (1901-1965), al que Berga, Gironella i el Berguedà li deuen etern reconeixement :

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/larquitecte-porta-reposa-loblit/19356.html

http://estardivolploure.blogspot.com.es/2008/10/emili-porta-i-galobart.html

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/30/govern-berga-rescatara-figura-larquitecte-porta/19401.html

També eren obra seva el GRUPO ESCOLAR «MILANS DEL BOSCH» http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-11/33209424/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

L’administració local de Gironella no ha col•laborat en aquesta recerca de la ‘memòria històrica’, tampoc dissortadament altres ajuntaments ‘ catalans i democràtics ‘, ho ressenyem perquè tenim clar que Catalunya en aquesta ‘matèria’ ÚNICAMENT pot confiar en la ciutadania.

BASÍLICA MENOR DEL SANT ESPERIT. TERRASSA

El Camil Roig Pardos, publica un parell de fotografies de l’ Església d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord. Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i amb clau al centre de la volta; les mitges columnes es prolonguen en capitells i escultures de sants, igual que a la mitja cúpula que cobreix l'absis. Arcades planes aguanten el cos de l'obra. Escultures de pedra i cadiratge del presbiteri obra d' Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) , de l'any 1936-1956 . Decoració en ferro de l'absis, de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). El Sant Enterrament: grup escultòric situat a la tercera capella lateral dreta de l'església del sant Esperit. Està cisellat en alabastre, representa el tema del "plany sobre Crist mort", i l'integren set figures; la Mare de Déu confortada per Sant Joan, les tres Maries, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les figures es troben disposades al costat del Crist jacent, representat al damunt d'un sepulcre o llit. La composició del grup és bàsicament frontal, amb les imatges situades al fons i als costats. Les escultures estan aïllades entre elles, llevat del grup format per la Mare de Déu i Sant Joan que estan esculpits en el mateix bloc i expressen un dolor contingut. El campanar: edifici en forma de torre rectangular amb quatre grans xamfrans, construït a l'angle sud-oriental de la nau del temple, amb l'eix més llarg paral•lel a aquesta. El cos de fusta que aguantava les campanes fou substituït el 1893 per un cos d'obra de perímetre igual amb quatre finestrals d'arc apuntat i voluminoses cornises a la part inferior i superior, coronat de gran balustrada de pedra i, per sobre, cos de ferro forjat en doble nivell d'arcuació que sosté campanes horàries, el parallamps i penell. Obra de filades horitzontals de totxo molt sòlida, amb carreus de pedra de Castellar als finestrals que aguanten les campanes. Tant el rellotge mecànic com les campanes, foren electrificats l'any 1963-1964.

Avui és seu del Bisbat d’Ègara

SANT ESTEVE DE GUIALBES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No aconseguia accedir a la base de dades de patrimoni.gencat , i us deixo un enllaç a la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls. http://www.vilademuls.cat/el-municipi/sant-esteve-de-guialbes/

El diccionari català valència balear recull quan al topònim ; Etimologia incerta. Segons Montoliu Noms fluv. 18, del llatí aquis albis, ‘aigües blanques’.

En la recerca de les escoles anteriors a la dictadura franquista m’explicaven a Terradelles, que tenien escola almenys a Galliners, Sant Esteve de Guialbes i Vilademuls.

Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PÚBLICA D’ENVINY. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Ramon Oromí Farré [calBenido] publica una fotografía de l’escola pública d’Enviny, poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins a l’any 1976 fou cap de municipi propi.

No trobava cap dada pel que fa a l’època en que s’aixecava l’escola, i qui en va ser l’autor. El feixisme ha fet des de l’01 d’abril de 1.939, fins als nostres dies, un excel•lent treball de ‘destrucció’ de la memòria històrica.

El Josep de Moner Canut, ens explica que hi havia escoles a : al Batlliu de Sort: Montardit de Dalt, Enviny ( on s’hi va rodar les veus de Pamano), Pujalt ( és l’escola on s’inspira el Jaume Cabré Fabré (Barcelona, 1947) per Les Veus de Pamano), Olp. Vall d’Àssua: Altron, Sorre ( és la que sortia a la sèrie Gran Nord), Llessui ( Convertida en Museu del Pastor).

I, en la mesura que li sigui possible les anirà retratant.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

CAIXES D’ESTALVI. ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ.

Retratava a la cruïlla de la Via Laietana amb el carrer Jonqueres, un dels edificis civils més emblemàtics de l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), construït entre 1913 i 1917 per ser la seu central de la CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUÑA Y BALEARES.

L’arquitecte va utilitzar un llenguatge modernista d'inspiració gòtica, en el que hi ha diversos elements destacats : la torre, inspirada en les esglésies gòtiques centreeuropees, l'arc ogival amb vitralls policroms – que ens evoca un mercat tradicional -, i l'escultura de la cantonada, obra de Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927), que és una al•legoria a l'estalvi.

Retrateu els edificis que foren seu de les Caixes d’Estalvi Catalanes, Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manlleu, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, perquè com tot, algun dia caldrà explicar aquest espoli monumental.

SANT MARTÍ DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultats – la façana de l’església parroquial de Pontós, advocada a Sant Martí de Tours, que està situada al centre del poble , en una zona elevada respecte de la resta de construccions.

La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró.

Data del 24 de maig de 1773 [ podem dir doncs, que es refeia amb els diners d’Amèrica ]. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada.Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar hi podem veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquets altar hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.

Sant Martí, Sant Sadurní, Sant Marçal,... son el testimoni d’un temps en que els francs ‘ajudaven’ als comtes catalans.

Els segles ens ha deixat també testimonis ‘dolorosos’ de les atrocitats comeses en terres catalanes, tant sota l’absolutisme borbònic, com a l’època napoleònica, i fins en èpoques properes en que la República Francesa, deixava morir als republicans espanyols, i s’abraçava amb el dictador franquista.

La ‘trivialització’ del coneixement, permet ja que els pecadors, reivindiquin el seu dret a perseguir als justos, justificant-ho com un fet ‘natural’.

Sant Martí de Tours està avergonyit de les coses que avui fan els seus seguidors, i no m’estranyaria que els poses l’altra meitat de la capa per barret.

ESGLÉSIA DE LA MARE DÉU DELS ÀNGELS. LLÍVIA. CERDANYA. GIRONA.CATALUNYA

Demanava la clau de l’església parroquial de Llívia, advocada a la Mare de Déu dels Àngels, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta historiades. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal. Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosassa central, representant Sant Guillem. De l'interior de l'església destaca la forma poligonal de l'absis, pla per la part exterior. Té sis trams amb cinc capelles laterals entre els contraforts. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta, on hi són representades la Mare de Déu dels Àngels, l'heràldica de la família Descatllar i altres claus historiades. A la paret nord les finestres estan tapiades i totes les vidrieres que figuren són dels anys 50. Lloses sepulcrals situades al bell mig del passadís central de la nau. Són un total de tretze amb una cronologia que va des del segle XV al XIX pertanyents a les antigues famílies de la vila. S'hi llegeixen els cognoms Carbonell, Salses, Arròs, Palau, Jordana, etc. N'hi ha com a mínim deu més situades entre els graons de la porta sud i els que continuen fins al carrer dels Forns i el de la Baixada de l'Església. La façana principal és llisa, amb una rosassa superior. Té un portal renaixentista. A banda i banda de la façana hi ha dues torres rodones de defensa que li confereixen un aspecte d'església fortalesa. L'església té una altra entrada més petita orientada a migdia. L'anterior està a ponent. El campanar està al nord-est de l'església, és de planta quadrada esvelt i auster. El nivell on hi ha les campanes està separat per motllures i construït amb carreus. Els sis finestrals estan coronats per una barana, un alçat prismàtic i penell. L'orgue construït a Collbató, està situat a la cinquena capella , al cantó del migdia. De disseny català, en el que els tubs més grossos estan als laterals, enlloc del mig, com en els orgues castellans.

Posava l’€ per tal de retratar – com cal – el retaule de l’altar, la moneda feia el seu curs, quan es sentia però, que tocava fons, no és feia la llum, sinó el silenci.

No ens dol la despesa, ens dol haver fet quasi 500 quilometres per veure aquesta església, i que ens ho així impedit, la desídia sembla que del rector.

Retratava a la sortida, l’edifici de la que va ser escola Anna Maria Janer Anglarill.