SANT JORDI DE LLOBERES. GAIÀ. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarre davant l’església d'una nau, de petites dimensions i amb volta lleugerament apuntada, un petit absis orientat a llevant corona l'església i un petit campanar d'època posterior substitueix l'original. La portada d'entrada, a migdia, està formada per blocs de carreus ben treballats.

Llegia que l'església de Sant Jordi de Lloberes existia l'any 1053 com una tinença de l'església veïna de Sant Amanç de Pedrós, és la més antiga de les esglésies del Bisbat de Vic, amb aquesta advocació.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, l’església va ser cremada , i passada la contesa bèl•lica , l’any 1964 va ser restaurada pel propietari del mas Soler de Lloberes

Ens expliquen que per Sant Jordi encara s’hi fa culte

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT DEL RACÓ. CASTELLADRAL. NAVÀS. BAGÈS

L’any 1040 el topònim s'havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral, l’any 1293 s'anomenava com Sant Cugat de l'Alou, i l’any 1689 es coneixia amb el nom de Sant Cugat del Racó.

De l'edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l'altar i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa.

L'església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s'alça una cúpula sobre tambors, que a l'exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l'absis central i l'absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida a l’edificar-te la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.

Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs exteriors. La capçalera i el murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d'estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica. En el punt de creuament dels braços de la creu grega s'alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d'altres esglésies d'aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues, que estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l'interior, s'eleva una cúpula, que passa del quadrat a l'octògon mitjançant trompes. Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l'acabament queda una part de l'aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral.

Al Josep Olivé Escarré li sembla més extraordinari l’abandó en que es troba aquest rodal, que la mateixa església de Sant Cugat, qualificada justament com ‘joia patrimonial’ de Catalunya.

Ens falla- com sempre – el paisanatge, ens reivindiquem com a ‘republicans’ quan tothom té un REI al cos.

SANTA MARIA DE LES ESGLÉSIES. MUJAL. NAVÀS. BAGES

Anàvem el Josep Olivé Escarré – que supera ja les 1400 fotografies de bens patrimonials de Catalunya – i l’Antonio Mora Vergés, entraven fins a Santa Maria de les Esglésies, prop de Mujal i Sant Cugat del Racó, dins al terme de Navà.

Llegia que al segle X, l'església "Ecclesias Clavatas", apareix dins els bens de Ripoll, lligada a Sant Cugat del Recó.

Al segle XI apareix com pertanyent al cenobi de Sant Cugat del Recó.

Als segles XIIII-XIV apareix esmentada com un propietat del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà; aquest monestir hi va organitzar una comunitat de monges.

Alguns autors creuen que l’església fou advocada a Sant Maties.

L'any 1326 l'abat del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Guillem Savila, vengué la batllia i el mas de les Esglésies, per 2000 sous.

La quasi telegràfica descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Santa Maria de les Esglésies és una construcció romànica d'una sola nau, de l'estil primitiu solsamènt es conserva el mur de l'epístola gairebé totalment cobert per esbarzers.

La porta actual està orientada a ponent.

Als costats s’hi troben algunes tombes antropomòrfiques excavades a la pedra.

La tasca de sherpa en permet tornar a visitar alguns indrets com aquest.

SANTA MARIA DE PINÓS O DE GINEBRET. SANT PAU DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ

Situada a la demarcació parroquial de la veïna església romànica de Sant Pau de Pinós, la seva existència es manifesta en un llegat testamentari de l'any 1169. Al segle XIV apareix sovint esmentada com un santuari depenent de Sant Pau de Pinós.

L'edifici ja estat reformat forces vegades, sobretot l'any 1803, amb la construcció del pòrtic, i l'any 1865, en que es construí un senzill altar, s'arrebossà l'interior i es va refer la teulada i el paviment.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals. Un absis semicircular obert vers llevant està cobert amb quart d'esfera i presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig de l'absis, hi ha una petita finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt de petites dovelles; aquesta és l'única ornamentació de tot el conjunt, ja que les parets i els murs de l'edifici són completament llisos. A ponent s'aixecà el campanar quadrat molt massís i reformat, així com la porta d'entrada que, situada a migjorn, resta avui tapiada. La porta actual és a ponent, on hi ha un porxo posterior.

El Josep Olivé Escarré no es fas paga – encara - del riquíssim patrimoni històric que malgrat les adverses circumstàncies tenim encara a Catalunya.

La Canon 1000D em diu ‘ error 99’ , passo a fer fotografies amb la petita Canon IXUS, i maleeixo ‘l’obsolescència programada’, i fins – amb perdó – la mare que va parir als que la posaven en funcionament.

Que s’ha de fer ?. Comprar una màquina nova?. Espero 'instruccions senzilles' a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA DIOCESANA DE NAVÀS. BAGES

Retratava la façana de l’Escola Diocesana de Navàs; encara que hi ha força informació, no trobava les dades relatives al lloc i data de naixement i traspàs del fundador Vicenç Vidal i Casacuberta, ni tampoc de l’arquitecte autor de l’edifici .

http://www.edn.cat/presentacio/historia/
http://www.regio7.cat/opinio/2009/08/13/vidal-nissaga-manresana-berguedana/41013.html

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Navàs, amb un terme de 80,60 km², començava a existir ‘legalment’ com a municipi l’any 1960, fins aleshores s’anomena Castelladrall, no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

SANT MIQUEL DE TERRADELLES. SANTA MARIA DE MERLÈS. EL BERGUEDÀ

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Terradelles, en el meu cas més enllà de la funció de sherpa, em portava fins allà, el desig de visitar la tomba del Jaume Codina i Obradors, masover de la casa veïna, que en un mes de gener glacial de l’any 2009 m’havia ensenyat, l’interior de la romànica, i de la ‘nova’ – de l’any 1887 - situada a menys de 500 metres.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Al centre té una finestra senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornada amb relleus en forma de trena. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, moderna, sobre la qual hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat. El campanar d'espadanya, com la porta, és molt transformat. A cada costat de la capçalera, com si fos un creuer, hi ha un parell d'arcs, els quals s'insinuen a l'exterior per un sortint dels murs, al final de la nau. L'aparell és de blocs grossos ben polits i col•locats a trencapunt. Els murs de llevant i ponent s'aixequen sobre el nivell de la teulada.

L'any 1970, a instàncies del rector, començaren les primeres obres de neteja de l'església de Sant Miquel, i a l'any 1979 es consolidà la teulada. El mateix any la parròquia sol•licità a la Diputació de Barcelona la col•laboració en les obres de restauració, acabades l'any 1982. Simultàniament a les obres de restauració s'ha condicionat al culte. A l'altar s'hi ha col•locat una imatge de Sant Miquel, obra de l'escultor d'Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1927 – Bellaterra, 2007), sufragada per la diputació de Barcelona.

Recordo l’entusiasme del Jaume Codina i Obradors, quan m’explicava com s’havia recuperat la ‘seva’ església, estic ben cert que l’Arcàngel Sant Miquel, alhora del seu traspàs el portava molt ufanós davant del bon Déu.

Segaven l’herba del rodal de l’església quan fèiem la nostra visita, i com les persones que ho feien havien conegut al Jaume Codina i Obradors, departíem una estona sobre la seva bonhomia.

A la memòria del Jaume Codina i Obradors

AQUESTA ERA L’ESCOLA DE SANT PAU DE PINÓS ?. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Retratava un edifici a Sant Pau de Pinós, o Pinós de Biure, un petit poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat damunt d’una petita serralada, al cim de la serra de Pinós, de 789 metres d'altitud, als límits entre el Bages i el Berguedà.

Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i Relat, a l'esquerra de la riera de Merlès.

Us deixo la pregunta, era l’escola d’aquest petit nucli rural ?.

Ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.