El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Tuixén, poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, l’Urgell
sobirà (tuixentins), aturonat en un penyal
especialment estratègic, a 1206 metres d’altitud, just a la confluència de les valls
dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant
Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el
parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de
ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A
l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a
l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la
representació de la theotokos; és una marededéu en majestat que segueix el
model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total
frontalitat i simetria.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-santa-maria-de-tuixent-tuixent.html
Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el
cingle.
A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici
i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell.
Al juny se celebra la festa de les Trementinaires.
El diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant
Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.
Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la
nit, fer-hi el Cremat del Rom.
El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l’acta de consagració de la
catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms
d’origen preromà.
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=44922
La vila de Tuixén és mencionada
diverses vegades en la documentació del segle X.
El comte Borrell II de
Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993.
El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de
la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia
retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II
(1028) i Ermengol IV (1092).
Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral
d’Urgell.
L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant
Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i
una densitat de població remarcables.
Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa
de Cadí i es constituí el municipi actual.
L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la
confluència de la de Josa i la de Mola.
Continuem fent recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista,
esperem la col·laboració de tothom, i la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Teniu dades de la data de construcció?. I de l'autor ?. Escola de Tuixén
Aprofiteu per
gaudir de Catalunya abans del definitiu esfondrament del REINO i la subsegüent onada/tsunami de misèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada