En el excel·lent recopilatori del Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de
juny de 1973), en el que s’acredita la tasca ingent de l’església catòlica ep
que fa a l’ensenyament, davant d’un estat
que - aleshores, i ara – legisla però no finança, trobava en relació a l’Escola
Pia Calassància (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abansAncha /
General Primo de Rivera). Escolapis.
Col·legi-escola Externat gratuït i de pagament, establert al antic Palau Sessa-Larrard (1772-78). 1ª, 2ª ensenyança, i Comercial. Establert a una antiga finca senyorial que fou llogada com a sucursal del Col·legi de Sant Antoni, per l’impossibilitat de donar cabuda a tots els externs a un sol edifici. En aquest cas, els alumnes de pagament superaven en proporció als de pagament.
En 1899 deixà de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi més.
Alumnes: 338 (1908); 380 (1909). Religiosos: 14 (1927).
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
L’escola es situava en un edifici de
lloguer propietat de Joaquim de Sarriera
i Milans, VIII comte de Solterra i després de Manuel Sanllehy y Girona, I comte
de Caldes de Montbui.
L’objectiu era descongestionar el de Sant Antoni ja que d’aquell barri
procedien molts alumnes que cursaven estudis comercials.
En el nou centre, que rebé el nom de Col•legi Calassanci, s’hi impartiren
els ensenyaments des del parvulari, fins al comerç no oficial, passant pels
quatre cursos de primària. Obrí les portes el primer d’octubre de 1893 com a
sucursal i s’independitzà el 1899.
Amb la reforma educativa dels anys ’90, el despoblament del barri, l’arribada de
immigrants, el col•legi s’anà transformant per atendre les noves necessitats
socials.
La nova empresa propietària de l’edifici donà un termini per a ser deixat i
l’Escola Pia l’abandonà l’estiu de 2007, després d’haver traslladat tots els
nivells educatius reglats al col•legi de Sant Antoni.
Els nivells no reglats mantenen el nom i titularitat de Col•legi Calassanci
al carrer de Sant Antoni Abat i imparteixen PQPI, programa Èxit, RMT i Recerca
de Feina.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html
.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.
L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada