La família Palaudarias eren els amos de l'edifici. Aquests tingueren una
filla, la Mercè Palaudarias, que es feu monja de les Germanes Carmelites de la
Caritat. La família deixà l'edifici en herència de la seva filla i per tant
passà a la congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el
Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de
segle, traslladant-se aleshores al nou edifici del carrer d'en Bellit cantonada
Ruldó, aproximadament l'any 1919.
El 7 de març de 1994, la congregació va cedir l’equipament a l’Escola Pia
de Caldes, amb tot el seu personal, per tal de tenir una única escola cristiana
al municipi.
El 1996 se s’acordà amb les religioses del col•legi Cor Immaculat de Maria
de Sant Feliu que l’Escola Pia de Caldes admetria amb preferència els seus
alumnes de primària a ESO.
L’Acord que va duraria fins el 23 de febrer de l’any 2018, en el que
l’Escola Pia li retornava l’edifici a la congregació
de les Germanes Carmelites de la Caritat
Fotografia. Santi Bertran Rafel. 1993
L’Ajuntament de Caldes de Montbui ha iniciat un procés de permuta de la
finca del Col•legi del Carme, actualment en desús i propietat de la Congregació
de les germanes Carmelites de la Caritat.
A canvi de l’immoble de l’antic “Col•legi del Carme”, la Congregació de les
germanes Carmelites de la Caritat, rebria 4 parcel•les residencials propietat
de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, situades al barri de Can Valls.
Escrivíem a :
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html
.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.
L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada