El Josep Andreu Bohera , publica una fotografia de l’esglesiola advocada a Sant
Gil, del mas d’Eroles, a les Anoves , nucli del municipi d'Oliana, a
l’Urgell sobirà.
L’havia retratat , A. Moras, Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni,
i llicenciat en historia medieval, l’any
1987 ” Vista frontal de l'ermita”. Ens calen més dades per reconèixer la excel·lent
tasca en l’àmbit del Patrimoni Històric que duia l’Antonio Moras Navarro, ens
agradarà rebre’n informació a l’email castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat la descriu; edifici
d'una sola nau sobrealçada amb un porxo als peus, a la zona de ponent. El
parament del mur està fet a base de pedres irregulars sense desbastar.
Tot l'edifici està cobert a dues aigües amb teula àrab. La nau està coberta
per volta de canó reforçada per arcs torals sota la volta. L'absis és
ultrasemicircular i de dos nivells, avui convertit en sagristia; al centre hi
ha una finestra de doble esqueixada. Tant aquest com el sector nord de
l'edifici han estat molt alterats.Al mur sud hi ha una finestra de doble
esqueixada.
La porta és a la façana de ponent, on s'hi afegí un porxo amb posterioritat
a la primera etapa constructiva. Sobre de l'entrada hi ha un petit campanar
d'espadanya
Jordi Contijoch Boada, retratava “ Vista interior de la capella”.
Quan al topònim d'Eroles vinculat al mas , és comú en diversos termes del
comtat d'Urgell.
El mas d'Eroles d'Oliana és citat en
el cens de l'any 1860; per contra no apareix en el cens parroquial de 1854.
La capella fou tradicionalment sufragània de Sant Andreu d'Oliana.
A les Anoves hi trobem també , l'església de Santa Eulàlia, que al segle XVIII tenia com a sufragànies les esglésies de Sant
Joan de les Anoves i Santa Eugènia de la Mora Condal.
Des de mitjans del segle XIX, l'església de Santa Eulàlia de les Anoves, passà a dependre de la parròquia d'Oliana.
El mestre, Enric Sànchez-Cid m,
enviava un dels seus plànols, amb aquest comentari “Em resultà una interesant
excursió en moto” .
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, nosaltres la farem arribar a mdc@csuc.cat; recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada