SANT JAUME DE TIMOR. TESTIMONI EXCEPCIONAL DE L’ABANDÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL DE LA SEGARRA. .

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor de l’esglesiola de Sant Jaume de Timor, al terme de Ribera d’Ondara , que inclou els antics pobles de Briançó, Gramuntell, els Hostalets, Llindars , el Mas Claret, Montfar, Montlleó, Montpalau , Pomar , Rubinat, Sant Antolí i Vilanova Sant Pere dels Arquells, la Sisquella,.., que amb un terme de 54,5 km², tancava l’any 2019 amb 426 ànimes.

L’havíem visitat l’any 2010:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html?fbclid=IwAR02xAm382p-HbkhbZ5w48DZchJuz_1aSq8wUtEiHtItvW8YvHbIvNHqdKc

I escrivia aleshores, de l'antiga parròquia de Sant Jaume de Timor, únicament en queden ruïnes, dins l’espai del que fou cementeri , l’estructura d’un parell de nínxols ens parla d’un abandó no gaire llunya.

L’església és esmentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII.

Al segle XIV l'església es convertí en sufragània de Sant Antolí.

Que la causa ultima de tanta i tanta desolació ha estat l’espoli de les pedres, em sembla tant evident que posaria la ma al foc, sense cap mena de por.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici aïllat en ruïnes, proper a la Torre Timor, i que se’ns presenta de planta rectangular, d’una sola nau amb coberta de volta de canó de perfil apuntat, actualment esfondrada i teulada a doble vessant.

A la banda de ponent, un espai d’amplada i alçada més reduït és cobert amb una volta de canó apuntada que suportava el cor.

L´absis semicircular ha desaparegut i ha estats substituït per un espai de planta quadrada obert a la nau.

A la façana sud, troben la seva porta d’accés d’arc de mig punt adovellat damunt la qual hi ha una finestra amb llinda paredada.

A la façana oest, es localitza el recinte del cementiri que abraça l’església fins a arribar a la seva porta d’accés.

Hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull situat al carener de la façana de ponent, molt deteriorat.

L’aparell emprat és de carreus sense escairar i irregulars, disposats en filades desordenades.

L'antiga església de Timor, esmentada per primera vegada en les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, va pertànyer a aquest bisbat fins l'any 1957, quan passà a formar part del bisbat de Solsona.

Subscric les paraules amb les que fa 10 anys tancava la crònica; des d`aquella alçada, les runes espoliades clamem al cel, ¡¡¡¡ maleïts els qui poden- ho evitar , han propiciat i/o permès l’extrema desolació i ruïna de gran part del patrimoni i històric i cultural de Catalunya !!!!!