dilluns, 24 d’agost del 2020

ES MONGES DERA SAGRADA FAMÍLIA DE SANTA EMILIA DE RODAT. LES. ARAN. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME m’enviava una fotografia de l’edifici que va aixoplugat el col·legi de la sagrada Família de les germanes de Santa Emília de Rodat, a Les, l’últim poble que travessa la N-230 abans de creuar la frontera amb França pel Pont del Rei.



Costa, posar blanc sobre negre, el patrimoni vinculat a l’educació anterior a la dictadura franquista, regim infame , que inoculant el virus de la “inèrcia perniciosa”, quasi aconseguia el seu objectiu d’aturar el progrés.

Explica Santiago Temprado Ordíaz ( 23 de juliol de 1928, Aliaga, Maestrazgo Aragonés, Terol + ) que la fundació en Les del col·legi de la sagrada Família de les germanes de Santa Emília de Rodat fou motivada per la supressió de les ordres religioses a França decretada pel ministre Combes (1903), i comptà amb el mecenatge de cònsol d'Espanya a Tolosa de Llenguadoc, Lorenzo Rolland Paret .

S'hi posa a primera pedra l' 11 de setembre de 1906, l'any següent les monges prengueren possessió del convent, essent consagrada l'església l'any 1915.

Cap esment a l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Les germanes exercien l'ensenyament i tingueren col·legis femenins amb internat a Bossòst, Aubèrt i Vielha, fins que s'obrí el col·legi de Joan March a Vielha (1970).

Finalment, l'empresa Montlús S.A (1987) permutà aquestes instal·lacions amb l'Ajuntament de Les.

Patrimoni Gencat
ens la descriu com ; casal format per dos edificis de secció rectangular, formant una "L" entre la plaça i la Carrèra, el d'aquesta banda no té tanta alçada.La façana principal, orientada a septentrió i paral·lela a la "capièra", presenta obertures en les dues plantes, amb dues portes d’accés, elevades del nivell de terra. En "l'humarau" compareixen llucanes, xemeneies i finestres inclinades. La coberta d'encavallades de fusta suporta un llosat de pissarra, de dos vessants, que clou una estructura graonada de "penaus" en el "carís"; al capdamunt emergeix l'antic cloquer coronat per una creu. Les obertures de color marró contrasten amb els paraments arrebossats i pintats de groc. Altrament les façanes conserven parcialment la decoració original a partir de sòcols, motllures horitzontals entre les plantes i pilastres amb capitells que suporten una cornisa graonada. En general destaca el treball de la fusta, retallada i tornejada, i en particular sobresurt el de les fulles de les portes, presidides per sengles franges de vidres.

Afegiu-vos a la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada