divendres, 22 de maig del 2020

CASTELL DE RIALP. EL PALLARS SOBIRÀ LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes del Castell de Rialp, del que ens diu Patrimoni Gencat ; castell termenat. Documentat el 1281. La primera menció apareix en un document de 1281 en el que Ramon de Bellera jura fidelitat al rei Pere per aquest i altres castells de la vall.


Posteriorment substituí al castell de Malavila en el govern de la Vall d'Assua, convertint-se en cap del quarter pertanyent al vescomtat de Castellbó.

El 1435 es produïren intents per part del comte de Foix de prendre'n possessió, fet que no es produí fins el 1400, després de la compra a Jaume de Bellera.

El 1493 el comte de Foix anomenà castlà de Rialb a Joan Xiberri "Matxicot".

El 1512 Ferran el Catòlic, en guerra amb Foix, confiscà el vescomtat de Castellbó, Rialp i la vall d'Assua, fent-ne posterior donació a la seva muller Germana de Foix qui el 1528, vídua ja, hipotecà a carta de gràcia aquests dominis a Lluís Oliver de Boteller que els detentà com a feu reial fins el 1548 en que foren redimits per la Corona.

A principis de segle XVII el castell estava ja en ruïnes.

Fins la supressió dels senyorius fou del vescomtat de Castellbó.

L'any 2002 van començar les tasques de consolidació del castell. Aquestes tasques van continuar l'any 2005, quan l'Ajuntament endegà un projecte de recuperació del castell per a la seva utilització com a equipament municipal. L'excavació arqueològica portada a terme va determinar quatre fases:

1) moment de construcció del castell, amb una cronologia poc precisa.

2) moment de destrucció del castell entre 1436 i 1439 per part del Comte Arnau Roger IV del Pallars i diversos aliats.

3) moment de refracció del castell, quan Caterina de Navarra, comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò infeudà el castell a Joan Xiberri amb la obligació de la seva reconstrucció.

4) nova destrucció del castell, datada entre els anys 1519 i 1645. A partir d'aquest moment es produeix l'abandó del castell i la seva progressiva degradació.

Quan al topònim, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, diuen ; forma lingüísticament incorrecta en lloc de Rialb, que prové de RIVO ALBO ‘riu blanc’, al·lusiu al color clar del llit del riu.

https://www.turisrialp.cat/web/cultura/castell-de-rialp/

Que la Mare de Deu de Valldeflors intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, Senyor; tingues PIETAT!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada