Al segle IX, alliberat el territori dels sarraïns , aixeca el poble de sant Martí d'Arenys, arrecerat entre els turons a uns cinc quilòmetres de la costa. Depèn del comtat de Girona i dins d'aquest de la jurisdicció del castell de Montpalau.
L'abundant activitat de la pirateria barbaresca i sarraïna en el litoral català, fa molt difícil els assentaments ran de mar. Amb tot, ja en el segle XIV, alguns pescadors del poble de sant Martí s'instal·len a la platja i a la segona meitat d'aquest segle ja es dóna una certa activitat de transport marítim de fusta cap a Barcelona i Mallorca.
Una personalitat local destacada d'aquesta època, és el dominicà Fra Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419), autor d'una crònica que abasta des de l'any 1395 a 1415.
Al segle XV, s'accentua el comerç. Ja es pot parlar de dos petits nuclis de cases amb alguns carrers incipients, prop del mar, a redós del turó de l'Escarabar, i a la plana de Sa Boada, sota el turó que avui s'anomena de la Pietat. S'incrementa molt el transport, sobretot de cereals, de roldor i de fusta d'Arenys que era molt apreciada per a la construcció naval. Amb vaixells anomenats "llondros" i "navilis" tripulats per sis o deu homes, s'exporta, a més de als ports catalans, a Mallorca, València i de vegades a Itàlia.
En ocupar els turcs el Nord d'Àfrica, després de la caiguda de Constantinopla, s'intensifica la pirateria. Per això, es construeix, l'any 1551, al marge dret de la Riera, arran de mar, una gran torre de defensa, amb dos torricons, anomenada la Fortalesa. Aquesta construcció, juntament amb les tres que ja existien i les que s'aixecaren posteriorment, van crear l'eficaç xarxa defensiva del poble que arribà a tenir tretze torres de defensa dins el nucli urbà. Hi havia també moltes cases particulars fortificades i la vila es gastava molts diners en armes i municions.
En els atacs pirates, un cop donada l'alarma des de les torres, per mitjà de fogueres, tocs de campana o de corn, la gent fugia cap a muntanya amb les seves pertinences o es refugiava en les torres. Els que podien combatre, organitzats en desenes, fustigaven els assaltants i, quan no podien resistir més a camp descobert, es recloïen a les torres, des de les quals, amb pedres, canons i tota mena de projectils es mirava d'impedir al màxim les rapinyes dels pirates.
Generalment els pirates atacaven a la matinada. Deixaven el vaixell a alta mar i s'apropaven a la costa amb llanxes de desembarc. Aquestes embarcacions eren molt lleugeres i tenien la proa aixecada, fet que els permetia saltar fàcilment a la sorra. Anaven tripulades cada una per uns deu o quinze homes, armats fins a les dents i amb canonets de campanya.
El 1574, el barri de marina de Sant Martí d'Arenys, ja té 140 cases habitades i diversos carrers, i es vol declarar independent, tant eclesiàsticament com civilment. El primer pas té lloc el 1575, quan el bisbe de Girona fra Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) reconeix canònicament la capella de Sant Telm del veinat mariner, com església amb personalitat pròpia, si bé com a sufragània de la de sant Martí d'Arenys. La capella de sant Telm havia estat bastida el 1572, davant mateix d'on ara hi ha l'església parròquia. El 1599, per privilegi del baró Gastó de Moncada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626) , s'estructura el Consell de la Vila, amb jurats, clavari i obrers i s'assenyalen els límits de la població.
El poble de mar quedà així totalment independitzat de Sant Martí d'Arenys.
Els dos municipis acabaran denominant-se, a la llarga, Arenys de Mar i Arenys d'Amunt.
Arenys de Munt i la Vila marinera d’Arenys de Mar, els heu de incorporar a la vostra agenda de visites inajornables pe aquest any 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada