Havíem- l’equip format pel Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés – reprès les sortides per Catalunya que aporten les imatges que es van publicant diàriament al bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com/
El dimecres 15 de gener de l’any del Senyor de 2020 estava convalescent – ho estic encara mentre escric aquesta crònica – del que podem qualificar com ‘desarreglo estomacal provocat per les Festes, Nadal, Sant Esteve, el dia 1 de gener, els Reis,... - , malgrat això els suggeria fer una sortida pel Vallès Oriental. A priori els semblava poc engrescador, hi ha una sensació força general de que no son avui certes aquelles paraules del Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970) COM EL VALLÈS NO HI HA RES
Començàvem fort, el fossar municipal de Cardedeu, al que seguiria una passejada pel patrimoni modernista, l’Alqueria Cloelia, la Torre Amat, la Casa de l’Àngela Gual Canudes,.... , Cardedeu necessita més d’un mati, i els havia promès que visitaríem la muralla i les portes de Granollers, l’Església de Sant Esteve, l’edifici de l’Ajuntament, la Porxada,..., i també alguns dels seus edificis modernistes.
No els anticipava però, que dinaríem a la Fonda Europa, que justament el dimecres oferia el menú del viatjant.
https://www.hotelfondaeuropa.com/ca/hotel/historia/
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; edifici amb tres façanes, que consta d'una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció "Hotel Europa".
Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons.
A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.
La reforma ‘modernista’ la duia a terme l’any 1923, l ‘arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966), com explicava en el post de la Casa de la Josefa Ganduxer de Torras, al carrer de Joan Prim, 44, el fet em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Miró i Guibernau’ ,oi?.
Quan estigui refet – espero que sigui aviat – haurem de tornar, sempre és un plaer, a la Fonda Europa.
Com va escriure Josep Carner i Puig-Oriol i el ‘nostre’ Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), avui encara es pot afirmar que COM EL VALLÈS, NO HI HA RES.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Abans de tot, et desitjo prompta recuperació i atenció en no celebrar de forma anàrquica les properes festes... Recordar detalls estructurals, fundacionals i personals de la Fonda Europa és un de tants encerts que ens tens acostumats. Gràcies, Antonio.
ResponElimina