Val a dir que fins aquí NOMÉS arriben el que tenen interès en conèixer l’indret, o com li succeïa al Josep Olivé Escarré, tenen una especial devoció a Sant Llorenç.
Patrimoni Gencat explica que és un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle XV van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme al 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau. Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets visigòtics. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars. Les dependències monacals han estat parcialment reconstruïdes i consten d'un claustre amb arcades de mig punt força rústegues, del que es pot veure una galeria, al voltant del qual s'organitzen les estances. La sala capitular presenta una porta central flanquejada per dues finestres geminades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada