divendres, 21 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ENSENYAMENT A CATALUNYA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. COANER. SANT MATEU DE BAGES

En la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, deixava fora conscientment els edificis de les rectories i/o abadies – així els anomenen en algunes comarques – que al llarg dels segles XV, XVI, XVII, XVIII, i bona part del XIX esdevenien els ÚNICS llocs on els infants de les famílies humils aprenien les primeres lletres, que dissortadament serien en massa ocasions les últimes.

D’aquesta realitat en trobem evidencies per exemple al diccionari de la llengua castellana, mal dita ESPAÑOLA des del ‘ tontisme feixista’ , que denomina MONAGUILLO a la persona que ajuda - o ajudava en altres temps – al servei de l’altar en les celebracions litúrgiques :

monaguillo, lla
De monacillo, infl. por el ant. mónago 'monje', y este del lat. tardío monăchus.
1. m. y f. Niño que ayuda a misa y hace otros servicios en la iglesia.

En la llengua catalana trobem :

ESCOLÀ
m.

|| 1. ant. Deixeble; aprenent; cast. escolar, discípulo, alumno.

|| 2. Home o noi que serveix en una església o monestir per a ajudar a missa i altres ministeris de l'altar

El sentit 2 del mot, particularment en persones de més de 50 anys, està assumit com el principal, malgrat que com succeeix fora de Catalunya, en les celebracions litúrgiques dels nostres dies, aquesta figura sigui una excepció, i no una norma , com havia estat fins a darreries del regim franquista.

La porcada de les desamortitzacions no va ajudar gaire, de fet deixava sense locals d’estudi a la quitxalla, i traslladava les propietats de l’església – a preu de saldo – a les mans dels rics d’aquella època.

L’església catòlica va reaccionar creant els Ordres Docents, masculins i femenins, i va retornar l’esperança als més desvalguts.

EL ESTADO començarà a pensar en l’educació quan estimi que l’ascendent de l’església posa o pot posar en risc la seva situació de control i domini dels ‘súbdits’ – quedaven molts segles encara per parlar de ciutadans, i en puritat, potser, potser, no hem assolit encara aquest status jurídic,oi? - Dia si, i dia també el Tribunal Constitucional ens diu el que hem de veure, el que hem de pensar, quan hem de fer festa,... ,

La Mancomunitat de Catalunya, que perduraria fins a la declaració de la PRIMERA DICTADURA FEIXISTA, pel ‘camarada’ Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i més tard la Generalitat a l’època de la II Republicà, feien MOLTA FEINA en aquest àmbit.

L’església catòlica sota la direcció del Cardenal PRIMADO DE ESPAÑA , Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), decidia vendre’s la ‘primogenitura’ per un plat de llenties, que curiosament Isidre Gomà i Tomàs gaudiria per poc temps.

La SEGONA DICTADURA FEIXISTA la del ‘camarada’ Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), aturarà aquesta inèrcia, i esmerçarà grans esforços per ESBORRAR la memòria d’aquelles Institucions modèliques. La ‘inèrcia perniciosa’ que instaurava el franquisme, continua instal•lada entre nosaltres; avui TOTHOM és DEMÒCRATA de ‘boquilla’ , els fets – que al capdavall és l’únic que compta – ens diuen tot el contrari.

Que té de democràtic retallar les pensions ?


Que té de democràtic suspendre i/o eliminar drets socials?


Que té de democràtic deixar morir en la misèria als ancians?


Que té de democràtic deixar sense educació als infants?


Que té de democràtic prendre la casa als treballadors?.


Que té de democràtic retallar la sanitat pública?


Que té de democràtic impedir que la ciutadania decideixi el seu futur ?.


Que té de democràtic judicialitzar la vida política?.

Que tenen de demòcrates molts dels politics ‘professionals’ del REINO DE ESPAÑA?.


Retratava un edifici a Coaner que m’expliquen era la rectoria, si queda viva alguna persona que nasqués i/o visques en aquell indret oblidat de Sant Mateu de Bages, li agrairé que em confirmi si alhora que aixoplugava al prevere, exercia també com estudi pels infants de la contrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada