diumenge, 2 d’octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC O DE LA MERCÈ. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Havíem gaudit d’un excel•lent dinar, d’una passejada tranquil•la, i com pertoca ens acomiadàvem de Santa Coloma de Queralt, davant l’església de Santa Maria de Bell-lloc o de la Mercè , que s’aixeca al sud de la vila, seguint el carrer que creuava el portal de l’Església parroquial.

La construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen el fust de les columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.


Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.

Destaca també la imatge gòtica de Santa Maria de Bell-lloc tallada en fusta.


Us deixo un enllaç als seus Goigs i algunes imatges.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/09/goigs-la-mare-de-deu-de-bell-lloc-santa.html

L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè. Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església.

La façana primitiva era més alta, i conservava un campanar d'espadanya que va ser destruït en els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi bèl•lic que els ‘guanyadors’ qualificaven com ‘ Guerra Civil’, i ‘CRUZADA’.


Fotografia del Josep Salvany Blanch de 1923. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976)

L'any 2009, dins del Programa Romànic Obert de la Fundació "La Caixa", es van rehabilitar les cobertes de l'església i es va fer un seguiment arqueològic que va permetre documentar diferents estructures.

Aneu a Santa Coloma de Queralt, hi ha molt a ‘viure’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada