dimecres, 22 de juliol de 2015

SANT JULIÀ DE MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant del cancell que dona accés a l’església de Sant Julià del Montseny, la descripció ens diu que està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. La portada té un arc rebaixat. Amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc. És de carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpta de l'ant 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767, amb els ‘diners d’Amèrica’,


Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. El campanar és de torre quadrada, de carreu i paredat. En l'actualitat es troba arrebossada i emblanquinada. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes. Una sola nau. El campanar és l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composada per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt, les dovelles i la clau són de petites dimensions. És del segle XII. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.

De l'església primitiva, consagrada el segle XII, encara se'n conserven restes abundants (campanar, etc.).

Havíem visitat l’indret l’any 2009, i en aquesta ocasió tant bon punt acabava de retratar al Josep, començava a caure una intensa pluja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada