dimecres, 8 de juliol de 2015

BASÍLICA MENOR DEL SANT ESPERIT. TERRASSA

El Camil Roig Pardos, publica un parell de fotografies de l’ Església d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord. Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i amb clau al centre de la volta; les mitges columnes es prolonguen en capitells i escultures de sants, igual que a la mitja cúpula que cobreix l'absis. Arcades planes aguanten el cos de l'obra. Escultures de pedra i cadiratge del presbiteri obra d' Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) , de l'any 1936-1956 . Decoració en ferro de l'absis, de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). El Sant Enterrament: grup escultòric situat a la tercera capella lateral dreta de l'església del sant Esperit. Està cisellat en alabastre, representa el tema del "plany sobre Crist mort", i l'integren set figures; la Mare de Déu confortada per Sant Joan, les tres Maries, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les figures es troben disposades al costat del Crist jacent, representat al damunt d'un sepulcre o llit. La composició del grup és bàsicament frontal, amb les imatges situades al fons i als costats. Les escultures estan aïllades entre elles, llevat del grup format per la Mare de Déu i Sant Joan que estan esculpits en el mateix bloc i expressen un dolor contingut. El campanar: edifici en forma de torre rectangular amb quatre grans xamfrans, construït a l'angle sud-oriental de la nau del temple, amb l'eix més llarg paral•lel a aquesta. El cos de fusta que aguantava les campanes fou substituït el 1893 per un cos d'obra de perímetre igual amb quatre finestrals d'arc apuntat i voluminoses cornises a la part inferior i superior, coronat de gran balustrada de pedra i, per sobre, cos de ferro forjat en doble nivell d'arcuació que sosté campanes horàries, el parallamps i penell. Obra de filades horitzontals de totxo molt sòlida, amb carreus de pedra de Castellar als finestrals que aguanten les campanes. Tant el rellotge mecànic com les campanes, foren electrificats l'any 1963-1964.



Avui és seu del Bisbat d’Ègara

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada