L'any 1899 acabava els estudis d’arquitectura, i desprès de treballar un temps a l'estudi de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850– 27 de desembre de 1923] del que hom el considera deixeble, va iniciar la seva brillantíssima carrera, que només – com en la major part dels seus coetanis - la seva condició de català, va fer que no assolis el merescut renom internacional.
L’any 1904 duia a terme l’ampliació del Convent de Santa Clara de Manresa, que a dia d’avui és la seu del Projecte Mosaic, que compta amb l’ implicació de les germanes Dominiques de Santa Clara, l'orde hospitalari de Sant Joan de Déu, l'Ajuntament de Manresa, la Fundació Althaia i la Fundació Germà Tomàs Canet, i que atén a persones amb malalties mentals severes i addiccions.
Trobava una descripció tècnica, un xic decebedora – per la seva extensió, que no per la seva redacció - , que ens diu :
Edifici de grans dimensions que seguiix el llenguatge modernista-historicista. Treballat en pedra i decorat amb totxos tot el voltant de l'estructura i obertures. La façana principal està dividida en 5 cossos, tres d'ells que sobresurten -tant en relleu com en alçada-. Els dos cossos més extrems són llisos en la part inferior i en la superior contenen una decoració a mòduls d'arc mig apuntat amb la repetició d'aquesta figura per triplicat en el seu interior. El cos principal -central- presenta obertures en tota la seva superfície ressaltades amb l'ornamentació del totxo. Els dos cossos més enfonsats també presenten obertures en els diferents pisos, on s'altera la decoració. Aquesta mateixa decoració, una mica canviada, menys rica, la trobem en les façanes laterals.
Manresa té molt a viure !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada