dimecres, 2 de gener del 2013

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE SANTPEDOR. BAGES

En un entorn de carrers estrets, retratar l'església parroquial de Sant Pere, a la població de Santpedor, és tasca complicada.


De la descripció tècnica reproduïm :

Edifici d'una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri. La nau aprofita part dels murs de l'antiga església romànica. A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau. Al costat de l'altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l'antic romànic fou ensorrat el 1897. Pensava en el moment de retratar-lo davant l’abundor de fils dels mal dits ‘ serveis públics’, que Santpedor podria ser reconegut per això, com el poble més ‘destraler’ de Catalunya.


Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a mena de cornisa. Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries.

El timpà acull una figura de Jesucrist en Majestat amb els peus damunt d'un coixí i beneint amb la mà dreta. L'acompanyen els quatre animals apocalíptics o Tetramorfs símbols dels Evangelistes. El tema és rematat per una inscripció llatina "IHS XPS FILIUS MARIE". Es tracta d'un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la que s'oposen l'Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d'aquest presidit pel judici final.

No podia accedir a l’interior del temple, i em limitava a reproduir allò que s’explica de la capella de les Santes Espines, — venerades des de temps immemorial— diuen que tenia un esplèndid retaule de (1773) , obra de Jaume Padró i Cots (Calders, Bages, 1720 - Manresa, Bages, 1803), i havia estat decorada amb una gran riquesa a la fi del segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906). Suposem que com la Capella dels Dolors, patirien els excessos del genocidi contra Catalunya de 1936-1939

Sou pregats d’ampliar i/o modificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada