dimarts, 22 de gener de 2013

LA ‘TRINITAT’ DE LA COLÒNIA GÜELL

La casa – com totes – és única, la trobareu però sota els noms de :

CASA DEL METGE - CAN MERCADER CAL ESPINAL

Com altres edificis molt representatius , Cripta, Escola-Casa del Mestre, està situada en un lloc elevat en relació a la resta de la Colònia, en aquest cas a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí, al capdamunt d'un carrer amb forta pujada.

Trobava com explicació dels noms :

La denominació popular de ‘la casa del metge’ és errònia. Era justament la que està en un plànol inferior, i potser d’aquí la confusió. En tot cas és curiós que a l’ Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918 ), li preocupes la salut i la vida dels seus obrers a començament del segle XX, i que justament a començament dels segle XXI des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i del PP es faci ara bandera de la desatenció socio- sanitària de la població, oi ?.

Era la casa de l'administrador de la fàbrica. Actualment és una casa privada.

Era la residència d'un directiu de la fàbrica.

Llegia :

L'arquitecte, Joan Rubió i Bellver ( Reus 24 d'abril de 1871 – Barcelona 30 de novembre de 1952 ) , va voler que aquest edifici fos especial. Destaca de la resta pel seu mirador en forma de torreta medieval, pel joc de sanefes de la façana i per les gelosies de maó. L'arquitecte aconseguí un ritme geomètric combinant les línies horitzontals de les franges de divisió de les façanes amb les formes romboidals de les finestres i de les sanefes. L'originalitat de l'edifici queda també reflectida en la planta, que està dissenyada basant-se en quadrats superposats. Sens dubte es tracta d'una de les joies de la colònia.

Tot estar signat per Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866[1]- Barcelona, 8 de febrer de 1914) , la influència de Gaudí és palesa, amb influència del gòtic (un dels estils pel qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balconet torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa. Si bé tot aquest historicisme s'ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

Construïda combinant paredat comú i maó vist, materials dominants a tota la Colònia, en aquesta casa, una de les més singulars del conjunt, la imaginació modernista assoleix un alt nivell expressiu. Destaquen especialment la tribuna cantonera cilíndrica, situada just damunt la porta i la glorieta a peu de carrer, una gelosia que dissimula l'entrada de servei. Les figures filigranades aconseguides amb el treball del maó fan d'aquesta casa una de les més destacades de la Colònia.

Construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell. Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l'entrada (1900).

En qüestió de documentar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com a conseqüència de la subjugació [posar sota el jou, reduir a subjecció, conquerir per la força ] a que estem sotmesos des de 1714, patim els efectes d’una mala política de ‘dessolar la terra’. L’oblit de la Capella del Convent de les Monges Carmelites de Sant Josep , - una congregació religiosa femenina, institut de perfecció de dret pontifici fundat el 1900 a Horta (Catalunya)- que foren expulsades cap als anys 1920, i substituïdes per Germanes Carmelites Missioneres, una escissió de l’Ordre de les Carmelites Descalces Terciàries. Pel que fa a la Colònia Güell n’és una bona mostra.
http://www.santacolomadecervello.cat/municipi/pdf/historia/passejada_amb_ulls_dona.pdf

Com en altres edificis la col•laboració fraterna entre Joan Rubió i Bellver, i Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, ambdós fills de Reus, s’ha d’admetre com un fet lògic.


Els trets ‘bàsics’ d’aquesta casa son, tradició i innovació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada