CAN CORDELLES I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Feia les publicacions ‘quotidianes’ en aquest període de gran tribulació per a tothom :

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/04/a-la-memoria-de-les-persones-anonimes_10.html

Deixava la tasca de repassar el correu per a més tard, i cercava dades de la capella de Can Cordelles d’Esparreguera, advocada al Sagrat Cor, de la que em feia arribar una fotografia antiga el Pere Julià Sobirana.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19442

Masia de grans dimensions i aspecte robust, massís. Està estructurada en quatre pisos diferents, el soterrani, dos pisos i les golfes. La coberta està feta de teula àrab. La construcció destaca per les seves finestres, de petites dimensions, i molt divers estil: trobem finestres rectangulars allindades emmarcades per una motllura de pedra, finestres d'arc conopial, geminades, d'arc de mig punt i allindades sense decoració. A les golfes hi ha una galeria d'arcs.

http://www.esparreguera.cat/fitxers/urbanisme/pla_urb_63_DOC(3).pdf
Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda.4

Té tres plantes: baixa, pis i golfes.

La descripció no fa esment de la capella del Sagrat Cor.

Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons Josep Paulo Sàbat, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI.

El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila.

A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. No trobava cap document que confirmés que els Magarola, fossin en algun moment marquesos, ni de Cordelles, ni cap altre lloc.

El I marques de Cordelles , títol atorgat el 16 de desembre de 1800 pel rey Carlos IV, fou Vicente Antonio de Figerola y Vilana, barón de Náquera, Señor de Cordellas.

El text continua ; per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta

http://premiumbymasifill.com/ca/portfolio-item/casa-chalet-unica-en-la-zona-3-2-3-3/

http://www.esparreguera.cat/fitxers/urbanisme/MEM_CAN_CORDELLES.pdf

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Esparreguera, el Llobregat jussà , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les dades exponencials que rebem cada dia del coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

IN MEMORIAM. DEL CASTELL D’ESPARREGUERA AL DIPOSIT DE ‘SEGURETAT’ DE LA COLÒNIA SEDÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Pere Julià Subirana és un ‘dipòsit’ d’informació d’Esparreguera i de la Colònia Sedó.

En aquesta ocasió em feia arribar una fotografia que es pot datar en els anys previs a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, apareixen un grup d’homes treballant en el que seria el dipòsit de ‘seguretat’ de la Colònia Sedó, situat a l’indret on hi havia les restes del Castell d’Esparreguera, al fons de la imatge s’aprecia l’església de de Santa Maria del Puig; la funció del dipòsit era subministrar aigua a pressió en el supòsit d’un incendi a la fàbrica.

L'aigua de boca / d'aixeta , venia de la zona de les pells i també de la Companya d'aigües Vidal d’Esparreguera.

S’explica però, que l’amo de la fàbrica tèxtil de Can Sedó, que està situada prop del riu Llobregat, enviava cada dia un dels seus obrers a buscar aigua del pou de la masia de Puigventós, excavat en roques permeables (gresos i calcàries) i que arriba fins a la capa impermeable (sòcol pissarrenc), a no gaire profunditat.

Des de sempre hi ha hagut classes, oi?.

Em tenia molt emprenyat, a mi, i almenys a una de les metgesses del CAP de Castellar del Vallès, el tracte que es donava a un malalt de COVID-19, d’ascendència marroquina.

LA CASA ALFRED MATA JULIÀ I ELS JARDINS DE LA TAMARITA, BARCELONA

L’Antoni Calvo Uribe m’oferia els seus àlbums de fotografia, atenen al prec fet des del coneixercatalunya per tal de que tothom que tingui imatges d’interès patrimonial, ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tota vegada que la tasca que duien a terme habitualment, no està considerada essencial, encara que sigui plaent per a nosaltres i per a moltes persones que llegeixen les nostres publicacions.

Agafava imatges de la casa de l’Alfred Mata Julià ( en sabem la  data de traspàs, no però, la de naixement , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com )

 que va encarregar a l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938) , a més de tres altres xalets per cadascun dels seus fills, situats a la part alta de la finca, ja fora de l'actual parc,    i dels jardins de la Tamarita, obra de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981), sembla que en col·laboració de Jean Claude Nicolas Forestier (Èx-los-Bens, Savoia, 9 de gener de 1861 - París, 26 d'octubre de 1930) arquitecte paisatgista francès.

Alfred Mata Julià va ser el propietari de la Colònia Casas de Puig-Reig, demanàvem – sense èxit, almenys fins avui - tenir més informació de la biografia del Patrici, Alfred Mata Julià, al que Puig-reig deu agraïment perpetu. Insistim i esperem les vostra aportació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

http://relatsencatala.cat/relat/lescola-alfred-mata-i-julia-de-puig-reig/1045136

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/06/15/pagina-4/34417733/pdf.html?search=Alfredo%20Mata%20Juli%C3%A1

De la descripció del jardí en podeu llegir una descripció documentada i rigorosa a :
http://historiadelartemalaga.uma.es/profesorado/jmmf/hdj/barcelona-jardin-de-la-tamarita/

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA I CONVENT DEL INSTITUT DE RELIGIOSES DE SANT JOSEP DE GIRONA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe m’oferia els seus àlbums de fotografia, atenen al prec fet des del coneixercatalunya per tal de que tothom que tingui imatges d’interès patrimonial, ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tota vegada que la tasca que duien a terme habitualment, no està considerada essencial, encara que sigui plaent per a nosaltres i per a moltes persones que llegeixen les nostres publicacions.

Agafava imatges del convent de les Germanes Josefines, , conegut com la Casa del Malalt, un edifici del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), situat al barri de la Cogullada.

El convent i la capella de la Sagrada Familia , situada a la cantonada dels carrer del Concili Egarenc i del Pintor Fortuny, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).

Se’l com la Casa del Malalt, perquè l'activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa l‘any 1878 , era la cura de malalts; de fet, encara es fa servir com a residència per a gent malalta.

L'edifici del convent va ser finançat per subscripció pública i per les donacions de l'industrial Alfons Sala i Argemí , 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) .es va inaugurar l'any 1901.

La capella de la Sagrada Família és una obra posterior, del 1906. S’utilitza com a element estructural la catenària, amb una successió d'arcs parabòlics sobre els quals descansen voltes de revolt.

La nau acaba en un absis poligonal a l'exterior.

Les finestres i la porta formen arcs d'obra vista.

Hi ha pintures d'època posterior als murs interiors

El Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin em confirmava l’advocació de la Sagrada Família.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es va excavar un soterrani que es va destinar a servir de refugi antiaeri, està ben conservat i dues vegades l'any es pot visitar mitjançant les rutes guiades que organitza l'Ajuntament.

http://jplananieto.blogspot.com/2016/09/esglesia-i-convent-de-les-josefines.html

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

Tenim – encara – un país de primera.

VISITA A SANTA MARIA DE TOUDELL. VILADECALLS. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe m’oferia els seus àlbums de fotografia, atenen al prec fet des del coneixercatalunya per tal de que tothom que tingui imatges d’interès patrimonial, ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tota vegada que la tasca que duien a terme habitualment, no està considerada essencial, encara que sigui plaent per a nosaltres i per a moltes persones que llegeixen les nostres publicacions.

Agafava imatges de Santa Maria de Toudell, de la que n'explicaven alguna cosa a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/viatge-toudell.html

Santa Maria de Toudell, és una de les tres parròquies que conformaven l'actual municipi de Viladecavalls, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i, més tard, al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que al darrer terç del segle XIX es va configurar el terme municipal de Viladecavalls.

Els orígens de Santa Maria es remunten al segle XI, és de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de canó, i hi destaca un interessant campanar de torre adossat a la capçalera.

L'edifici actual podria ser de començament del segle XII. Consta d'una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia. Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia.

L'element més destacat és el campanar, de planta quadrada. Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d'un passadís subterrani

L'any 986, l'alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat. L'església de Santa Maria es troba documentada l'any 1098 i la data de consagració és de 1112. L'església és esmentada per primera vegada l'any 1085 en un document de donació. Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.

Respecte del topònim aclaria el següent :

TOU Segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), fa referència a la peculiar orografia de la zona, on son visibles grans fondalades [ en sentit figurat TOU : BUIT DE DINS ]

DELL : [forma eufemistica : per Déu] Segons recullen en el seu diccionari, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) i en Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991).

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.

Tenim – encara – un país de primera.

LA FÀBRICA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies de "la Fàbrica" , un petit conjunt de construccions que es troba situat a l'esquerra del camí de Can Cassanyes, en una zona de vinyes propera el nucli de Sant Marçal. Es tracta de diversos cossos que presenten com a característica comuna la de tenir la coberta a dues vessants. La distribució de les obertures respon a un plantejament utilitari i és de gran simplicitat formal. El maó és l'element bàsic de construcció.

Es conserva encara la xemeneia, element aïllat de gran interès i que caracteritza la imatge del conjunt industrial

El conjunt es va construir amb la finalitat de ser utilitzat com a fàbrica de vidre, cosa que no s'arribà a produir mai.

Actualment encara es conserva en bon estat, és utilitzada com a habitatge i corral, i continua sent conegut amb el nom de "La Fàbrica".

El seu interès rau en el fet de constituir una bona mostra de l'arquitectura industrial bastida a Catalunya a les darreries del segle passat i primers anys dels segle XX.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. , a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin. Tenim – encara – un país de primera.

LA VINYA VELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Pere Julià Subirana, atenen el prec, fet des del coneixercatalunya, que s’està quedant sense material per a publicar com a conseqüència del confinament, em feia arribar imatges de la Masia de la Vinya Vella, al terme d’Esparreguera, a la comarca del Llobregat jussà.

Llegia que aquesta casa data del segle XV, moment en que l'abat de Montserrat, Pere Burgos, mort l’any 1536 , la comprà com a residència per als novicis.

L’any 1835 passà a mans públiques degut a la desamortització de Mendizàbal.

Anys més tard, tornà a mans privades.

Patrimoni Gencat ens diu ; masia de grans dimensions construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada a migdia. La seva estructura està formada per diverses construccions adossades. El cos principal consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnivell del terreny, té un semisoterrani i unes golfes. La teulada és a dues aigües i es remata amb un ràfec que té dues motllures dentades. El primer pis presenta una galeria al cos principal i, al cos adossat, finestres d'arcs trilobulats. Les façanes laterals tenen obertures d'arc de mig punt amb una motllura. Les golfes tenen una filera de finestres d'arc de mig punt.

A la façana principal hi ha tres entrades amb escuts esculpits a la clau. Una de les portes dóna accés a l'habitatge i té l'escut de Montserrat; la segona correspon a la capella i té l'escut heràldic familiar i la tercera, que té una espitllera a sobre, és l'habitatge dels masovers i té un altre escut de Montserrat amb la data de 1758.

L‘any 1566 el Monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per a plantar-hi ceps i augmentar la producció de vi que treia d’una altra finca d’Esparreguera i que, des d’aleshores, seria coneguda com la Vinya Vella, per a diferenciar-la d’aquesta altra, que fou anomenada la Vinya Nova. La hisenda va ser ampliada, més endavant, amb noves adquisicions a Collbató.
https://restaurantvinyanova.com/masia/

En un i altre cas, no ha constància de l’advocació de la capella de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Demanava ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que em contestava amb la seva habitual rapidesa; tant sols tenim documentada la capella de la Marededéu de Montserrat a la Vinya Nova.

A la Vinya Vella no tenim cap edifici religiós documentat.

Rebia un missatge del Pere Julià Subirana;

Bona tarda Antonio;

Et puc confirmar que en el llibre de les esglésies i capelles d'Esparreguera , a la Vinya Vella, consta que hi ha una capella dedicada a la Verge de Montserrat

La darrera advocació coneguda era la de la Immaculada Concepció de Maria.

Com feia el Pere Julià Subirana, sou pregats d’enviar-nos fotografies que tinguin interès patrimonial. En aquests dies de confinament les publicacions del coneixercatalunya porten – permeteu fer una cita montserratina - “ ... consol a qui  la Pàtria enyora “