LES ESCOLES DE SILS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Rebia de l’Ajuntament de Sils una monografia “l’escolarització en l’àmbit rural 1900-1939”, excel•lent treball, coordinat per l’Arxiu Municipal de Sils, en que col•laboraven Jaume Pastells Clota ( Sils, 1921 + 05.04.2017 ) i Narcis Figueras Capdevila (Sils, la Selva, 1962).

Cronologia :

L’escola de nens estava a les Mallorquines, fins a l’any 1925 en que s’inaugurava l’escola de Sils. L’escola estava a l’edifici conegut avui encara com “Cal Mestre’. Hi assitien nens de les Mallorquines i de Sils.

Fotografia de l’Arxiu de Sils.

A Vallcanera hi havia l’escola dita de Busquets, que portava ja el nom de Santa Victòria en honor a Victòria Robert Suris , i que funcionarà fins a la inauguració de l’escola ‘nova’ de Vallcanera. Hi assitien alumnes de Vilobí d’Onyar.

Fotografia de l’Arxiu de Sils.

A Sils funcionava l’escola dita ‘la Costura’ on anaven les nenes, estava situada al carrer Major als números 21 i 23. Hi assistien les nenes de Sils i de les Mallorquines.

Fotografia de l’Arxiu de Sils.

L’escola ‘Nova’ de Sils, acollia nens i nenes, de Sils i de les Mallorquines que es quedaven sense escola.

Fotografia de l’Arxiu de Sils.

L’escola ‘Nova’ de Vallcanera – que atribuïm a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960)- continuava donant servei a aquell nucli.

Fotografia del bloc Sils com més serem més riurem.

Llegia que la rectoria – pensem que la de Santa Maria de Sils – servia també com escola, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República. i encara que no en trobàvem constància, en aquelles dates , potser també la rectoria de Santa Eulàlia de Vallcanera va tenir aquesta destinació.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades nom, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte P. Fina, i confirmació de l’autoria de l’escola ‘Nova’ de Vallcanera per part de l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960).

Sils de la Selva, em deixava un comentari al facebook ; l'obra es feu amb fons municipals i s’atorgà en subhasta a Pere Fina Geli, de Girona, per un pressupost de 29.835 pessetes. Foren inaugurades el març de 1925 i van funcionar durant 50 anys, fins la inauguració del Jacint Verdaguer.

"La mirada i les veus. Evolució i realitat d'un poble", Lluís Costa i Narcís Figueras, 1989.

Catalunya us ho agrairà.

Ens posem com topall l’obra feta abans de la dictadura franquista bàsicament perquè és el període històric pitjor documentat, el franquisme/feixisme/cleptofeixisme pretenia i pretén esborrar la nostra identitat diferenciada, i ‘esborrar’ el passat és una de les seves tàctiques més habituals.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SAMALÚS. DE LA CAPELLA DE SANTA EUGÈNIA A L’ESCOLA DE L‘ARQUITECTE RASPALL. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia que a capella de Santa Eugènia de Samalús està documentada des de l'any 1308, tot i que la tradició parla de què podria ser més antiga que l'església parroquial (segle XI).

Es va reedificar al segle XVI.

Patrimoni Gencat ens la descriu així; església de nau única dividida en dos trams per un arc diafragmàtic. Està cobert a dues vessants, en el centre sobresurt el campanar d'espadanya amb una sola obertura d'arc de mig punt. El portal és d'arc de mig punt format per grossos carreus rectangulars. La capella només té dues finestres fetes en època moderna en estil romànic. L'interior allotja una imatge moderna de Santa Eugènia, de terra cuita.

La ermita es va restaurar l'any 1956, en aquesta data es va refer la volta que es sosté per un arc apuntat d'estil gòtic.

A principis del segle XX es va utilitzar com a escola, fins a la construcció de escoles ‘noves’ al voltant del 1919, aixecades sota la direcció de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937).

Les escoles van ser una donació del senyor Flaque el qual ja havia encarregat a Manuel Raspall una intervenció a Can Flaque uns anys abans.

Patrimoni Gencat ens les descriu així; edifici de planta baixa rectangular amb coberta a quatre vessants. A la base hi ha un sòcol de paredat. La banda esquerra sobresurt una mica, aquesta té un capcer amb formes geomètriques. A la façana principal hi ha diverses obertures de diferents mides, al damunt d'elles hi ha un fals arc sobreposat, en relleu, i pintat de color blanc. A l'imposta dels arcs hi ha una franja horitzontal que dona la volta a tot el perímetre de l'edifici, aquesta és de ceràmica de colors, igual que els ampits de les finestres.

Catalunya ha estat sempre capdavantera pel que fa a l’educació i la cultura, això ha comportat al llarg dels segles problemes constants amb els governs del REINO DE ESPAÑA que consideraven – i consideren – que la cultura és perjudicial per a la classe treballadora; recordeu les ‘retallades’ que es van practicar com a conseqüència de la corrupció sistemàtica dels nostres governants que substituïen la democràcia orgànica – com es definia el franquisme - sistema polític en el qual la representació popular no s'exerceix mitjançant el sufragi universal sinó a través de les relacions socials "naturals" com la família , el municipi o qualsevol òrgan de decisió delegada. Rebutja els principis liberals , el parlamentarisme i els partits polítics . Per la democraciola que des de 1978 ha assolit el major empobriment de la ciutadania que recorden els segles. Retallades en educació, sanitat, drets socials, pensions publiques, ..., tothom sap que quan es vol netejar una escala cal començar a escombrar/fregar des de l’esglaó superior, oi?.

Protestar contra això es considera antipatriòtic, i per descomptat els que es plantegen alternatives com la República son considerats autors de delictes de lesa humanitat.

Per intercessió de Santa Eugenia de Samalús, aixecava la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC. CIM DEL MONTSACOPA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

En relació a l’església de Sant Francesc, dalt del Montsacopa, reprodueixo de patrimoni Gencat; amb les lleis del Conde Duque de Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d'aquests trasbals no es pot parlar a Olot d'una penetració arquitectònica del Barroc. Les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l'apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la guerra de la Independència, es reedifica la capella (any 1817).

És una capella d'una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l'exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre. Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juniy de 1923): escriu ; - pàg. 37-38: "En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d'Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verge del Carme. A l'abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan s’hi construí a l'actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s'hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents …"

Aconseguia una fotografia parcial del interior pel forat de ventilació, el Jordi Contijoch Boada, en publica una de millor. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10351

Cap dada del tracista, mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Enlloc trobava cap referència al Calvari del camí que mena fins al volcà Montsacopa, esperem – l’esperança és el darrer que podem perdre els catalans – que algú en tingui dades i ens les faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escollia aquesta escena perquè és la que millor plasma les politiques del REINO DE ESPANA en relació al patrimoni històric i/o artístic. Rentar-se les mans

Us faig dues recomanacions, la primera i mes important és la de visitar la ciutat d’Olot, i gaudir entre més coses del seu patrimoni històric i/o artístic.

La segona més prosaica és que em poseu-me a la llista de BONES OBRES URGENTS, l’ordinador de torre ha caigut, i el portàtil està a les ultimes, el sr. Google ja m’advertia que un dia o altres – tot acaba arribant – em deixaria sense poder actualitzar. Us ho tornaré fent feina.

ESGLÉSIA DELS CAPUTXINS). OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

De l’església del Pares Caputxins al número 23 del carrer Joaquim Vayreda Vila, obra de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau i capelles laterals. Va ser bastida amb pedra volcànica i es va emprar el rajol per fer els cantoners i les obertures. La porta d'accés té tres arcs en degradació i timpà decorat amb Sant Roc; la vila d'Olot, l'església de Sant Estece i la de Sant Francesc fan de teló de fons. El campanar, situat damunt la façana principal, és d'espadanya, té un sol ull i no té campana.

En ocasió de fer aquestes fotografies advertia la figura del ‘ Bernat d’Olot’, al que dedicava un post.

Els interiors són estucats, jugant amb els colors blancs, marrons i verds. Té un petit transsepte, ocupat per dos capelles, amb pis superior. Cal destacar les capelles de la Puríssima Concepció i de la Mare de déu de Montserrat fetes amb mosaics de colors (tessel•les), obra de Lluís Bru i Salelles [ (Ondara, la Marina Alta, Alacant, 1868 – Barcelona, 1952)

En relació a l’autoria a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=2&pos=18

SALA PLANA, Joan. "El convent del Caputxins del segle XIX" Olot. 440. Novembre 2001. Vegeu fotocòpies a Carp. 4 Top. 1627

Joaquim M. Puigvert Solà, Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), arquitecte. Una biografia professional. Olot, 2003.

L’ARQUITECTE I EL MOSAÏCISTA: LES COL•LABORACIONS DE JOSEP DANÉS AMB LLUÍS BRU SALELLES A L’ESGLÉSIA DELS CAPUTXINS D’OLOT (1944-1949) JOAQUIM M. PUIGVERT i SOLÀ
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/278653/366399

El 4 de maig de 1940 Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) signava els plànols del seu projecte de nou convent i església per als caputxins , que tal com era freqüent en les obres dirigides per ell són del tot coherents amb el que s’acabaria portant a terme, fins i tot en els aspectes decoratius. La fidelitat entre allò pensat i projectat sobre el paper per Danés amb la realitat finalment construïda és gairebé absoluta.

Us faig dues recomanacions, la primera i mes important és la de visitar la ciutat d’Olot, i gaudir entre més coses del seu patrimoni històric i/o artístic.

La segona més prosaica és que em poseu-me a la llista de BONES OBRES URGENTS, l’ordinador de torre ha caigut, i el portàtil està a les ultimes, el sr. Google ja m’advertia que un dia o altres – tot acaba arribant – em deixaria sense poder actualitzar. Us ho tornaré fent feina.

EDIFICI DE L'ART CRISTIÀ (FÀBRICA DE SANTS). OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Llegia del TALLER "EL ARTE CRISTIANO" (FÀBRICA DE SANTS) al carrer Joaquim Vayreda i Vila, número 11 d’Olot, al que se li atorgava aquest nom en memòria d’aquell genial pintor paisatgista.

En foren promotors (1882?) els germans Joaquim(Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) i Marià Vayreda y Vila Marià Vayreda i Vila, (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903 ) com a seu de la Societat "Vayreda, Berga y Cia". Joseph Berga y Boix (La Pinya, Gerona, 25 de octubre 1837-Olot, La Garrocha, 8 de octubre de 1914),

Hom pensa que és molt probable la personal intervenció de tots i/o d’alguns d’ells en el disseny. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Un relleu de la façana, obra de Celestí Devesa Pinadella (Begudà ,20 de Gener de 1868 - Olot,1 d'Agost de 1935) . duu escrita la data de 1893.

Consta també una reforma realitzada l'any 1899 per l'arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segleX IX - (?), 23 de gener de 1937). (títol del 1895).

Quan a la descripció patrimoni Gencat en diu ; edifici de planta rectangular que té un taller d'imatgeria religiosa i una vivenda. Està formada per diferents mòduls de diferents dimensions. La decoració pot situar-se dins l'estil eclèctic. La part superior té dos mòduls que imiten els castells medievals. Els arcs de les finestres són conopials.
No en tenen dades els amics de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=5&pos=50

Us faig dues recomanacions, la primera i mes important és la de visitar la ciutat d’Olot, i gaudir entre més coses del seu patrimoni històric i/o artístic.

La segona més prosaica és que em poseu-me a la llista de BONES OBRES URGENTS, l’ordinador de torre ha caigut, i el portàtil està a les ultimes, el sr. Google ja m’advertia que un dia o altres – tot acaba arribant – em deixaria sense poder actualitzar. Us ho tornaré fent feina.

CEMENTIRI DE CARDEDEU. JOIES DEL MODERNISME AL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Cementiri Municipal de Cardedeu, sense cap mena de dubte és un dels més bonics de Catalunya – les comparances amb el REINO DE ESPAÑA i àdhuc amb la resta del món, ja les farà qui en tingui dades - , l’horari d’obertura llevat d’error és únicament als matins de 9 a 14 hores.

Llegia que l’any 1917 es comença a parlar del nou cementiri, que estava situat aleshores on ara hi ha la plaça Joan Alsina, aquest fossar es va crear l’ any 1868, data en que es tancava el cementiri, adossat als murs de l'església de Santa Maria.,

El Sr. Batlle manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la verda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perquè l'Ajuntament es decideixi. L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500 pessetes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà).
El 3 d'agost de 1919, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) féu un projecte de cementiri i el 8 de febrer 1920 el governador civil torna el projecte del cementiri perquè s'ha oblidat la capella i que s'ha d'assenyalar l'espai destinat a fosses.

L'onze de desembre de 1921 el cementiri ha estat beneït. Seguidament es començaren a fer enterraments.

Patrimoni Gencat el descriu així ; conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica.

Hom reprodueix sempre unes observacions – escrites en llengua castellana, perquè fer-ho aleshores en llengua catalana equivalia a signar l’exclusió social – de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol en relació als fossars :

El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.

El cementerio debe ser: sentimentalmente artístico, artísticamente triste, constructivamente serio, sobriamente monumental, pictóricamente romántico. Decorativamente místico. Simbólicamente religioso.

https://drive.google.com/file/d/0B61qKl24hGMhQzhNbEpBVXEtRmc/view

http://www.diba.cat/spal/inventari_cardedeu

http://www.museudecardedeu.cat/wp-content/uploads/Tr%C3%ADptic-Cementiri-Municipal_WEB.pdf

El Cardedeu d’avui té poc a veure, amb el de l’època ‘ d’una llotja al Liceu, i una Torre a Cardedeu’, dit això, cal recomanar la visita del patrimoni monumental que encara es conserva.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser un gran regal del cel, per a Cardedeu, la comarca del Vallès Oriental, i per Catalunya.

LA CASA RIERA AL PASSEIG D’EN BLAY O DEL FIRAL. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=12&pos=115
que l’autor de la Casa Riera al número 34 del Passeig d’en Blay d’Olot, era J. Masdeu, la meva pregunta – que us adreço urbi et orbe – és la següent ; parlem de mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930)?.

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirma l’autoria del mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930)

L’ Anna Maso Colldecarrera, em deixava un comentari al facebook ; era propietat de la familia Riera de la mil•lenària masia de l’ Esparc, situada al peu de la muntanya de Sant Valentí, que forma part de la serra de Sant Miquel del Mont. Es troba al vessant de solell, davant del qual s'estén la plana olotina. A poca distància de la Canya, per la carretera de les Feixes i anant a Olot, es troba la pista que baixa fins a la riera de Riudaura, la travessa i continua fins la casa.

El seu origen és mil•lenari, ja que l'alou Sparago surt esmentat al testament de Miró II Bonfill, comte de Besalú, fet el 979. Posteriorment, l'any 1000, ja es parla de la villa que dicunt Spargo.

Les generacions de la família propietària, els Sparg, es van succeir fins a Maria Sparg-Alibés i Feixas, que l'any 1868 va casar-se amb Enric Cabrafiga Lliurella. La seva filla Margarida es va maridar, el 1901, amb Frederic Riera Gustà - que aportà la pairalia empordanesa Riera de Bàscara- , els seus descendents en són els actuals propietaris.

Hi ha velles pedres que parlen de l'antigor de l'edifici, ampliat en diverses ocasions. És important l'actuació que va fer-se el 1748 i que donà a la casa l'actual estructura, amb una galeria, a la façana sud, oberta al primer pis i una terrassa d'assecatge al pis de damunt. El porxo que protegeix l'entrada principal és de l'any 1954 i fa de base a l'eixida que li queda al damunt. L'Esparc guarda una bona col•lecció d'eines agrícoles i del desaparegut conreu de la vinya conserva un gran celler, una tina i una premsa de fusta que duu la data de 1825.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Masia_de_l%27Esparc

http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

De la casa del Passeig d’en Blai d’Olot ens diu patrimoni Gencat ; edifici entre mitgeres que presenta soterrani, amb àmplies reixes de ventilació, planta i dos pisos. La porta principal està ubicada al costat esquerre de la façana. El primer pis té una amplia balconada, amb tres portes que hi donen accés, emmarcades per entaulaments decorats amb fullatges. El segon i tercer pis disposen d'un ampli balcó central més un a cada costat de forma corbada. Les baranes de la casa són de ferro treballat amb flors en els punts d'unió i passamà cargolat. Els murs foren estucats.

Esperem que l’Itinerari Modernista d’Olot vagi creixent. Pel turisme d’alcohol , sol i platja, ara com ara, no cal patir, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com