dimecres, 14 d’octubre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FRUITÓS DELS HOSTALETS DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

El poble – amb la tècnica que segles desprès es coneixerà com ‘ciutat lineal ‘- va néixer i créixer al capdamunt d’una forta pujada ; l’antiga pujada de Pujolric, coneguda més tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l’hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles, i a la bifurcació entre el Camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el Camí ral més transitat de la comarca.

Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada devien tenir la necessitat o temptació de fer una parada i un glopet i per això es va erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc ‘Hostalets’.

La primera vegada que tenim notícia d’una casa o hostal als Hostalets és l’any 1551.

L’any 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), aleshores la Parròquia estava a l’actual Santuari de l’Ajuda; cap a la meitat del segle XX la rectoria és trasllada als Hostalets, i es canvia l’advocació de sant Josep per la tradicional de Sant Fruitós, i esdevé la parròquia dels Hostalets de Balenyà.



No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARIA DEL MAS BLANC. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Havíem visitat l’any 2010 aquesta finca de trets marcadament senyorials, propietat del Bisbat de Vic, i que des de 1975 dona aixopluc a la Comunitat Monàstica de Santa Maria del Mas Blanc, una Comunitat Monàstica d'espiritualitat cistercenca reconeguda pel Bisbe de Vic, amb Constitucions pròpies.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu; Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular de 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal•lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides.

A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors, es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original.

L’ indret és avui un lloc de pregària, de silenci i d'acolliment.

Demanarem imatges de la capella a : hostatgeria@santamariamasblanc.org

dilluns, 12 d’octubre del 2015

ESCOLES PÚBLIQUES DE SA COT ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANTA PAU. LA GARROTXXA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Llegia que les antigues escoles de Sa Cot, al terme de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, són un edifici de l'inici del segle XX de planta i pis. L'edifici està situat al costat de la carretera de Santa Pau; davant del restaurant can Bastans i prop de la cruïlla de la Fageda.


L'immoble va acabar la funció docent a la dècada dels 60, quan la despoblació del camp la va deixar sense nens.

Deixem aquí algunes preguntes i reflexions :

Quan es va aixecar aquest edifici?.

Qui en va ser l’autor ?.

Les Administracions Públiques catalanes – no he demanat res a les que depenen de Madrid – tenen, començant per la Generalitat de Catalunya poca informació, i en el nivell local, en general poca ‘ predisposició ‘ a fer una recerca en els llibres d’actes anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Saps on era l’escola abans de la dictadura franquista al poble, vila o ciutat on vius ?.

Recorda sempre, que qui per la memòria, per l’ identitat

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Comptem amb TOTES LES PERSONES QEU S’ESTIMEN CATALUNYA

Catalunya us en deurà una.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

EL SOLÀ DEL MUJAL. NAVÀS. QUE EN SABEU D’AQUESTA CASA MAGNIFICA ?.

El Rossend Sellarés Obradors, contestava la nostra pregunta sobre una magnifica casa del Mujal, avui terme de Navàs; és el Solà del Mujal.


Ens aclareix el encara l’amic Rossend Sellarés Obradors; jo sóc descendent d'una casa del Mujal, mol a prop d'aquesta però molt més senzilla: Cal Manel.

Ens consta que existeix, o s’hi està treballant en el Catàleg de Masies del terme de Navàs; tenim molt interès en saber més coses d’aquest edifici que s’aixecava l’any 1927 segons figura a la llinda de la porta.


Qui en va ser el promotor ?, qui el mestre d’obres i/o arquitecte?.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 10 d’octubre del 2015

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Ens posàvem les ‘piles’ al mes de gener de l’any 2015, abans havíem retratat i descrit aquelles que tenien qualificació de monuments, o ens semblaven particularment interessants, com va ser l’escola de Cornet.

L’enunciat d’aquesta ‘campanya’ és el següent : Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla – perquè malgrat els meus 64 anys, sóc una ànima candida - comptava tenir l’ajuda de les Administracions – cosa que dissortadament només s’ha donat en comptadíssimes ocasions - , i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu, circumstància aquesta que n’ s’ha produït, penso que possiblement perquè malgrat això de les ‘xarxes socials’ està molt estès, els seus usuaris en general, no estan interessants en aquesta mena de ‘qüestions’ .

El fet malgrat tot és que ja tenim 341 escoles publicades :
http://issuu.com/home/publications

Esperem la resposta d’algunes administracions locals : Gaià, Mollet del Vallès, Navàs, Polinyà, Santa Maria de Merlès,...

I, per damunt de tot, esperem la col•laboració de TOTES LES PERSONES QUE S’ESTIMEN CATALUNYA, a les que demanem que ens facin seguir les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura del lloc on resideixen, per descomptat , si volen i/o poden fer també altres poblacions, oli en un llum.


Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VALLFOGONA DE RIUCORB.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Estava convocat a les 11:00 a Guimerà, a la Cort del Batlle, on es duria a terme l’Assemblea Anual de l’Associació guimera.info , en la que s’acordava entre altres qüestions la publicació dins dels actes del desè aniversari del Museu, la publicació del llibre GUIMERÀ i EL MONESTIR DE VALLSANTA.

M’aturava – a risc de fer tard – per retratar l’edifici de l’ajuntament de Vallfogona de Riucorb, que aixoplugava antigament també les escoles de la població.


No son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país, en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’INEXPUGNABLE CASTELL DE SANT LLUIS DE RISTOL. VILADEVACALLS

Intentava accedir fins al dit Castell de Sant Lluís de Ristol, amb el Josep Olivé Escarré, em trobava amb una tanca metàl•lica que m’ho impedia, i m’havia d’acontentar amb retratar l’edifici des de lluny.


Jo l’havia visitat en anteriors ocasions, i fins vaig tenir el goig d’assistir al casament d’un cosí germà.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/can-boixeres-o-castell-de-sant-lluis-de.html

Imagino que la facilitat d’accés – s’hi pot arribar en cotxe per una pista asfaltada – i el seu relatiu aïllament, han fet necessària la tanca, i fins possiblement altres mesures de seguretat activa i passiva.

Em quedava un dubte, està obert com a centre de restauració ?.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com