dilluns, 14 de juliol del 2014
CAPELLA DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA. GELIDA. PENEDÈS SOBIRÀ.
La descripció tècnica ens diu en relació a l’edifici que s’aixecava sota la direcció del mestre d’obres Joan Pascual i Batlle; espaiós casal de gran solidesa, en forma de U, que consta de cellers amb voltes de rajola, tres plantes i golfes.
Els interiors es divideixen entre els serveis als baixos o cellers, aules d'ensenyança, habitacions d'internes i clausura als pisos superiors, disposats a l'entorn del pati en forma de U esmentat. Cal destacar l'harmoniositat monumental de la façana que fa xamfrà, els arquets de les golfes, i la capella de la Immaculada d'una sola nau amb espadanya, adossada a l'edifici.
Les Monges Franciscanes, venien a Gelida a precs del Rector Josep Perera, amb la tasca de corregir la manca d'instrucció de les noies de la vila, i començaren les classes el dia dos de gener de 1888, dos anys després, durant la Festa Major del 1890, fou beneïda la primera pedra del Col•legi i capella pública de la Immaculada , advocació que em confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
L’edifici de propietat municipal acull actualment el CIC (Centre d’Iniciatives Culturals) de Gelida.
CAN VALLS - ESCOLES VELLES. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA
De la descripció tècnica reproduïm ; la planta principal, presenta una tribuna afegida en època modernista, de cinc cares i escalinates a la part posterior. L'interior ofereix grans espais il•luminats.
A la II República Española , la casa es convertí en escola nacional i aleshores s'alterà tota l'antiga distribució interior.
Cal destacar les restes del gran jardí que l'envolta, al garatge -avui convertit en vivenda del masover- i la cova d'invenció fantàstica, avui aparedada.
Una campanya popular en va evitar l'enderrocament l'any 1977.
Queia com un sac damunt l’espai dedicat a Parking i tenia ocasió de comprovar que els caps de setmana Gelida no disposa de servei mèdic, sortosament m’atenien a la Clínica Veterinària Cap i Cua.
Com és possible que una població que tenia 7.123 habitants a darreries de l’any 2013, i que rep una important afluència turística, pateixi aquesta gravíssima mancança ?
diumenge, 13 de juliol del 2014
SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL COLLELL. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
La seva tradició diu que el segle VIII, el Baró de Cartellà va donar una gran part de la seva propietat per edificar una petita capella dedicada a la Verge, arran d’una promesa pel guariment del seu fill després d’una greu malaltia. Aquest fill, després, va fundar un monestir benedictí del qual va ser prior. Tot aquesta tradició no té fonament en cap document. Així el document més antic que en parla data del 1198.
El segle XV el temple quedà interdit a causa, sembla, d’un crim que s’hi va cometre. Aquest interdit durà uns 20 o 25 anys. Fins i tot es va utilitzar les seves dependències per quadres. El 1483 es va tornar a revifar la devoció en aquest temple degut a l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Segons Constants: “Era cap al tard, i aquest anava a tocar, com de costum, l’oració del perdó, quan la porta barrada s’obrí de pinta en ample i aparegué davant seu una Donzella amb vestits blancs que, entre plors i grans laments, li féu la triple comenda de treure l’entredit, la penitència del poble i l’endegar processons i romiatges cap al seu santuari”.
Les visites a aquest santuari són nombroses i importants. El propi rei Ferran el Catòlic hi va anar acompanyat dels seus fills, i Carles V, Felip II i Felip III li van concedir diversos privilegis. Molts papes, des d’Innocenci VIII fins a Pius XI, van concedir regalies espirituals al santuari. Degut a la seva popularitat es van fer nombroses remodelacions. El 1578 es va ampliar i es va construir una hostatgeria i un petit hospital per als peregrins malalts. El 1670 es va ampliar l’interior del santuari amb diversos altars. Inclús hi havia, al recinte, una carnisseria i una ferreteria. A finals del segle XV es va crear la confraria de la Immaculada Concepció. El 1589 la del Roser i el 1612 la del Santíssim Nom de Jesús. Durant tres segles la seva reputació no va parar de créixer. Però el 1785 va començar la seva decadència per problemes en la seva administració. El 1806 els bens del Collell van ser venuts a causa de la desamortització.
L’any 1852, el bisbe Florenci Llorente, va inaugurar un col•legi per a nois pobres per tal de preparar-los alhora per la carrera eclesiàstica.
El 1915 comencen els treballs del temple actual, obra de l’arquitecte Josep Ramon, inaugurat el 1949. Aquest es va consagrar el 1952 i el 25 d’octubre del 1953 es va fer la coronació canònica de la Verge.
La guerra del 1936 va ser desastrosa per aquest santuari ja que fins el 1939 es va convertir en presó. Poc abans d’acabar la guerra es van afusellar molts dels presoners religiosos o laics. Una creu rememora aquells fets.
El 1942 va deixar de ser seminari i es va convertir en un centre docent regentat pels capellans diocesans que impartien classes junt amb professors seglars.
A partir dels anys 90 va anar davallant l’assistència d’alumnes fins que l’any 1998 es va decidir el seu tancament. Actualment S’ha convertit en una casa de colònies on l’estiu s’hi organitzen campus d’esports. També hi ha un restaurant i s’hi celebren casaments.
La imatge de Santa Maria del Collell és d’estil romànic del segle XII i ha aconseguit arribar fins els nostres dies. La podem veure en una fotografia del Jaume Catalan, presidint el cambril del santuari nou. És una talla de fusta acolorida de roig i blau. Posta el Fill a la falda, i té la mà dreta en acció de beneir i amb l’esquerra aferma un llibre.
Hi ha una edició dels goigs anomenada “Goigs a llaor de Nostra Dona Santa Maria del Collell” i diu:
“Han passat generacions
i la vall és la mateixa;
els pobles, les quatre fonts,
els pradells, els camps de xeixa
i els màrgens, i l’ocell,
l’hostalot i la porxada:
Verge Santa del Collell,
empareu nostra contrada”
Una altre edició, del 1953, diu:
“Sembradora de boneses,
guarniu nostres pits d’amor!
Deu-nos a beure tendreses
en la font de vostre cor.
feu tranquil•la nostra mort
quan l’hora ens sia arribada.
Assistiu-nos, gran Senyora
del Collell intitulada!”
CA L'ADELA O CASA FIGUERA. GELIDA. PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA
La descripció tècnica en diu ; Edifici entre mitgeres d'una crugia, fa cantonada amb el carrer de la Font, i té jardí lateral i posterior, al passeig de Circumval•lació. Consta de soterrani, planta baixa i una pis, sota coberta de teula àrab.
Els elements més remarcables de la façana, de composició simètrica, són el balcó corregut del primer pis, amb un interessant treball a la barana, i les motllures d'inspiració floral.
L'obra s'inscriu en el llenguatge del modernisme.
Els fils dels mal dits ‘serveis públics’ aconsegueixen minimitzar força la bellesa estètica d’aquests edificis; cal felicitar una vegada més al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL.
Ens agradarà rebre a l‘email coneixercatalunya@gmail.com dades del promotor de la casa
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA TALLADA, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. . L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA . CATALUNYA
El conjunt del nucli va ser fortificat, segurament durant el segle XVI, Santa Maria ocupa l'angle nord de l'antic recinte murallat de la Tallada, en la part més elevada del nucli, se li va aixecar una torre damunt de l´absis, que va servir de torre angular nord-est de les muralles.
En el segle XVIII es van aixecar les capelles laterals de la nau i la sagristia ,d’aquest període data la remodelació de la portalada, segons consta a la inscripció de la llinda de la porta d’accés.
La descripció ens explica que és un edifici d'una nau amb absis semicircular i dues capelles annexes, una a cada banda de la nau. Té volta d'arc apuntat, amb arc triomfal de mig punt i absis de volta de quart d'esfera. Exteriorment presenta una composició senzilla. La façana té porta d'accés d'arc de mig punt amb arquivoltes llisses, llinda i timpà sense decoració. A la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada. Corona a la façana un campanar de paret amb dues obertures d'arc rebaixat, situat a la banda esquerra, amb un rellotge a la part superior datat el 1937. A l' absis hi ha una obertura d' arc de mig punt atrompetada. A la part superior conserva l'obra de fortificació amb restes d'espitlleres. El material emprat en la construcció és la pedra, amb carreus d'aparell regular per a l'església i irregularment treballats a la torre superior de l' absis.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, la fi dels genocidis ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MAURICI. LA QUAR. BERGUEDÀ
La descripció tècnica ens explica que és un edifici barroc d'una sola nau rectangular coberta amb volta i rematada per un presbiteri quadrat i flanquejada per quatre capelles laterals. La porta s'obre a migdia i és d'arc de mig punt, fruit de les reformes del segle XIX. També és d'aquesta època l'òcul circular que il•lumina la nau i el campanar, de torre quadrada i coberta piramidal, que es troba a llevant de l'església, ocupant l'espai d'una capella lateral. L'interior és enguixat. La façana fou reformada al segle XIX amb la construcció d'un coronament abarrocat.
Acull una imatge de fusta i d'1,35 metres d'alçària de la Mare de Déu de la Quar, que representa la Verge asseguda, amb l’Infant al bell mig de la falda, i que és un notable exemplar dels segles XII o XIII, procedent del Santuari de Santa Maria de la Quar
dissabte, 12 de juliol del 2014
ERMITA DE SANT PAU. LA FATARELLA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
La descripció ens diu, edifici de mesures molt reduïdes i planta rectangular amb coberta de teula a dos vessants, fet de maçoneria poc treballada, sense finestres, la porta és de mig punt adovellada amb brancals lleugerament modelades, a la dovella clau veiem el relleu d'una palmera i la data 1782, que per moviment del terreny o del fonament està un poc desplaçada, a la part superior hi ha un òcul fet amb dues peces de pedra.
S’alçava amb els ‘diners d’Amèrica’ , dintre dels canons del Concili de Trento, que defensava la funció per davant de forma.
Al Joan Serra Saún, i a l’Antonio Mora Vergés, ens agrada posar la llum sobre aquests edificis dedicats al culte catòlic , que s’alçaven en una època molt diferent a l’actual.







