https://montcadareixac.blogspot.com/2020/11/191x-capella-de-la-mare-de-deu-del-turo.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/10/goigs-la-mare-de-deu-de-montcada.html
https://montcadareixac.blogspot.com/2012/02/1908-lermita-del-turo.html
https://montcadapost.blogspot.com/2011/
https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arqueologic/turo.html
Asland va oferir una opció de compra pel terreny on s’hi emplaçava la
capella.
La resposta del senyor Enric Sagnier
i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de
1931),[1] marquès de Sagnier ) fou contundent: La ubicació de l’ermita és
intocable i si continuaven amb la mateixa actitud, es plantejarien presentar
una demanda judicial
El resultat està a la vista
Originàriament, el turó feia 300 metres d’alçada, en l’actualitat ha quedat
reduït a uns 270 meres aproximadament. Com a conseqüència d’aquesta activitat
han desaparegut unes coves naturals (fenòmens càrstics de relativa importància)
i altres galeries subterrànies de funcionalitat i cronologia desconegudes
(existeix informació oral que hi testifica la presència d’indústria lítica i
altres materials de sílex treballats), l’ermita de la Mare de Déu de Montcada i
les ruïnes del castell fortalesa de la família dels Montcada.
La primera referència documental del castell dalt del turó és del 1023, data en què apareix al Llibre dels Feus. La comtessa Ermessenda va fer donació al seu fill, Berenguer Ramon I, de la fortalesa de Montcada com a penyora de la pau i treva que li havia jurat. A inicis del segle XII, Berenguer Ramon de Montcada va donar la custòdia del castell a Ramon Mir. L’any 1136, el comte li va encomanar al senescal Guillem Ramon l’administració de diverses fortaleses, entre les quals estava la de Montcada. En aquell moment es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu. Al llarg del segle XIV la possessió del castell va passar per diversos propietaris fins que el rei Joan el va incorporar al patrimoni reial el 1387. Tres anys més tard, el 1390, el rei va vendre el castell i el lloc de Montcada, amb el feu de Cervelló, als consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins (DALMAU 1969: 71). El 1713, la fortalesa va ser enderrocada per ordre del rei Felip V i molts dels carreus van servir per bastir masos i torres d’estiueig de Montcada (DURAN 1914: 86). Hi ha constància documental que al segle XIX es van aprofitar les restes de la fortificació per adequar una torre de telegrafia òptica (amb visió directa a la torre de Montjuïc, a Barcelona, i, en direcció nord, amb la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès) i una petita guarnició militar
Al costat del castell hi havia emplaçada la capella de la Marededéu , al
dita Santa Maria per la nefanda influència de l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA, la
capella estava documentada des del 1134,
i va romandre dempeus fins el 1808, quan va ser destruïda pels francesos.
La nova església, bastida el 1908 amb projecte d’ Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona,
21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), I marquès de Sagnier )
aleshores arquitecte diocesà, va quedar abandonada i enrunada a partir del
1928, quan es va traslladar la imatge de la marededéu a Montcada.
Finalment, tots dos edificis van
desaparèixer del capdamunt del turó l’any 1939 arran d’una esllavissada de
terres provocada per les activitats extractives que patia l’interior de la
muntanya
La dictadura, i la posterior " democraciola " entronitzaven entre altres " advocacions profanes " a NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANISTICA
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim, la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. El jou del REINO DE ESPAÑA és insuportable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada