El llogaret de Palauborrell a Viladamat, a l’Empordà sobirà és un
agrupament de tres masies, i tres casalots i bordes més, situat a 2,5 km del
poble, al vessant oriental d’una serralada d’escassa elevació, en un replà o
minsa vall entre el puig Rodó i el puig Viader.
L’església de Santa Eulàlia és al centre del petit nucli, al costat del Mas
del Batlle; actualment només aquesta casa i el Mas Briolf són habitats.
Santa Eulàlia de Palauborrell, per les seves característiques formals i
tipològiques, és un exemple d’església pre-romànica molt simple, datable als
segles IX o X.
La retratava Carles Aguilar l’any 2009 – ens agradarà rebre dades biogràfiques
d’aquest fotògraf a l’email castellardiari@gmail.com
_2.jpg)
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20417
D’aquesta església s’han conservat els murs de la nau i de la capçalera
trapezial.
Actualment és bastant abandonada i necessita una consolidació, sobretot a
l’absis, i una refecció de les cobertes.
Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
També, les imatges dels edificis que donaven aixopluc a les escoles abans o durant la dictadura franquista, son objecte del nostre interès, n’esperem imatges a l’ email castellardiari@gmail.com
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-palauborrell-viladamat
Recordo el comentari d’un bon amic i fotògraf, quan començava, les millors imatges s’aconsegueixen
quan no hi ha sol, perquè quan no hi ha sol, no hi ha ombra.
Els anys venien a confirmar-ho, l’ombra de Marcial Dorado Baúlde (Cambados,
Pontevedra, 2 de abril de 1950) acompanyarà sempre a
l’Alberto Núñez Feijóo (Orense, 10 de septiembre de 1961), i en el seu
moment a ALIANZA POPULAR y ara al PARTIT POPULAR.
Sovint les ombres son allargades, i arriben fins al tarquim del País Valencià.
Tarquim, etimològicament, probablement de l'àrab hispànic *tarkim,
‘amuntegament de llot’, derivat del verb rákam, ‘amuntegar’, segons Joan
Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2
de gener de 1997)
El nostre condol als valencians, als andalusos, als castellans, als gallecs i als d'altres indrets, governats pel PP & VOX, que han patit pèrdues humanes i/o materials.
El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.
Que santa Eulàlia , elevi a l’Altíssim la pregaria dels viladamatencs o Lluerts de mal nom, . sabadellencs , ferriolencs, camosins, talamanquíns, bagencs , noguerencs , prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans, iranians, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama, victimes del monolingüisme genocida,.. .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada