Eduard Royo i
Crespo, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i
traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ,
va ser vicari i coadjutor de la parròquia de Santa Madrona a Barcelona a
partir de 1916 i, aproximadament durant 10 anys, va tenir el càrrec de
comissari d'entrades de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Després es va
retirar com a capellà de les religioses del Monestir de Santa Maria de
Valldonzella a Sant Gervasi. Va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya
l’1 d’agost de 1916, on s'interessà per les seccions de Folklore, Història i
Arqueologia.
Trobava una pàgina
MOLT RECOMANABLE :
Mossèn Eduard
Royo Crespo, retratava abans de 1920, Vista general de l'ermita de la Salud
d'Alàs
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecpz/id/1816/rec/81
Bell-lloc és un
enclavament i una partida del municipi de la Seu d'Urgell situat a la riba
esquerra del riu Segre, rodejat del municipi d'Alàs i Cerc, als vessants del
Turó Rodó, primers contraforts del Cadí.
Casa i santuari
(la Mare de Déu de la Salut ) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que
forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte
entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del
Segre.
Fins al s XVIII
fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
L’any 1876 aprofitant que part de la guarnició era a
l'aplec, celebrent la festa de
l'Ascensió, els carlins prengueren la Ciutadella.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut-bell.html
L’Albert Torres m’enviava
un email, on m’explicava que havia parlat amb una persona amb arrels
antigues a Alàs que conserva els Goigs, i confirma que la seva padrina els cantava.
L'aplec era el
dia 16 d'agost però es va perdre en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern
LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
L'església va ser
destruïda els anys 20.
Quan ho va comprar
la família Fornesa (encara propietaris) es va acabar tot.
Han tingut un
camí tancat durant 80 anys.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Tinc quelcom d'informació sobre aquesta ermita. Si us interessa em podeu indicar un correu on contactar-vo? El correu antoniomora.verges@blogger.com em diu que no està actiu
ResponElimina