Josep Marimon i
Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava
l’any 1923, Vista de Vil.la Joana i
l'església de Vallvidrera , advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita
Santa Maria per la nefanda influencia
dels heretges que no accepten allò que
proclamava solemnement el Concili
d’Efes, la maternitat divina de la
verge «Mare de Déu» (Theotokos).
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/11/20/esglesia-de-santa-maria-de-vallvidrera-de-barcelona/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14431
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vallvidrera
Josep Miracle i Montserrat (Barcelona, 9 de gener de 1904 - ibíd., 19 de novembre
de 1998) escrivia; I no és pas que els dies tèrbols del 1936 li haguessin
causat un dany irreparable. Tot sol hi vaig entrar mentre cremava i puc ben certificar
la precedent afirmació. Els fora-senyats incendiaren la sagristia, habilitada,
com hem dit, entre dos contraforts del temple ; les flames dels mobles i de les
robes del culte causaren un esvoranc al sostre de l'estança ; i les que
llengotejaven per la porta que comunica amb el presbiteri amenaçaven el retaule
emmarcat que hi havia al seu damunt, en aquell moment encara indemne, i que potser
no arribà a cremar. Ja no caldria dir, doncs, que ni la draperia ni la fusteria
de l'altar major no corrien cap mena de perill per la banda del foc, en aquest
sentit prou tranquil·litzador perquè jo em pogués permetre el pler de mirar i
de remirar els retaules molta estona i sense cap angúnia, cercant una data o un
nom orientadors . Tampoc la rectoria no havia de témer res de les flames . Dels
homes, prou : un escampall de papers i coses deien que havia estat maltractada
. No vaig entrar-hi , i no puc dir fins a quin punt sofrí el greuge dels desenfrenats
He pogut ara — 1947— entrar a l'església de Vallvidrera i poder comprovar
l'estat actual de l'edifici . L'altar major està desmuntat ; no hi ha més que
l'armadura que aguantava els retaules, i al capdamunt, dues columnetes i el
fris que emmarcaven el retaule de la Coronació de la Verge. Als altars laterals
no hi ha les imatges ; el més proper a l'altar major, pel costat de l'Evangeli,
conserva tres taules petites , en bon estat, sobre la mesa i sota la fornícula
del sant. Són les úniques que queden. Si corresponen a l'altar del Roser com
crec - així com el del costat de l'Epístola correspon sense cap dubte al dels
sants Joans haurà quedat una mostra amb la qual tal vegada es pugui identificar
l'autor dels retaules de l'altar major, o qui sap si donar alguna idea de llur
vàlua. També han estat retirats els dos retaules emmarcats del presbiteri, els
que dataven tota la pintura de l'altar major.
Josep Miracle, a la dreta, amb Pompeu Fabra, en una fotografia de Gabriel Casas Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892-14 de novembre de 1973)
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000501/00000054.pdf
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-maria-assumpta-vallvidrera.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-vallvidrera.html
Llegia que no s'hi fa culte d forma regular.
La nova Església parroquial de Vallvidrera és obra de l'Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), I marquès de Sagnier,
La Vil·la Joana,
acollia els darrers dies de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig
de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902)
https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/centres/casa-verdaguer-de-literatura-muhba-vil-la-joana
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada