L’any 1919, el Josep Salvany Blanch, retratava , Una mare de Déu, Guixers ; Solsonès ; Catalunya ; Relíquies religioses ; Escultures
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5885/rec/5
El sostre
demogràfic de Guixers, s’assolia al cens de 1857 amb 905 ànimes, al cens de 120
consten encara 525 veïns, i es tancava
l’exercici 2023 amb 131 habitants de
dret.
Podria tractar-se
de la Marededéu de Puig-Aguilar? – Patrimoni Gencat diu, la composició de la Mare de Déu i el Nen,
que denota una relació entre ambdós i una pèrdua de rigidesa,..., ens agradarà tenir-ne confirmació, en el seu cas, a l'email castellardiari@gmail.com
No tinc cap dubte pel que fa a l’alteració & destrucció de les fonts gràfiques si fotogràfiques per part de la dictadura franquista, en la seva dèria obsessiva de dessolar la terra.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-la-mare-de-deu-de-puig-aguilar.html
El Bisbat de
Solsona, no publicava – malgrat els va confeccionar – els informes dels danys
que patien els edificis religiosos a la diòcesi. Això complica la recerca.
L’arquebisbat de
Barcelona els va fer públics:
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Maria Magdalena i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazcis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada