De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.
Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat
La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.
Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.
Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.
El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:
A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia
L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.
L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.
Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.
A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats
El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...
La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.
L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.
Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica
A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades
El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.
La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada