Entre 1582 i 1592 Sant Sadurni (segle XI?) deixarà de tenir la categoria de parròquia , i esdevindrà sufragània de l’església situada al nucli de la població advocada ara a l’Arcàngel Sant Miquel.
Es tracta d'un temple romànic molt alterat sobretot en època barroca. Era d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentació que la motllura que forma el ràfec damunt del qual hi hagué, en un primer moment, la teulada.
La part baixa de la façana sud de l'església presenta algunes diferències amb la resta de la construcció romànica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera església romànica, també del segle XII, que degué ser engrandida pel creixement de la població de Conques. També s'hi veuen dues portes paredades, una de les quals devia correspondre a la principal de la primera església.
La porta principal és a la façana de ponent, com se sol trobar en obres del romànic tardà. Està feta amb un arc de mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al capdamunt de la façana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que es va menjar el sobrealçat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, també es pot veure una finestra romànica, molt transformada.
En època barroca es va engrandir la nau, sobrealçant-la i donant-li l'aspecte actual. També s'hi construí, a l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins del moviment barroc, tot i que fou malmesa durant la Guerra Civil, conserva gran part de les seves pintures murals originals.
A l'època romànica pertany també la Mare de Déu de les Esplugues, una imatge romànica que era custodiada en cases particulars fins al febrer de 2016, que ha estat dipositada a l'església parroquial. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es porta al seu santuari on s'hi celebra una missa i un aplec popular de llarga tradició a la comarca.
A la gòtica, en canvi, es devia la figura del sant Crist, originària segons la tradició del poble de Covet i coneguda a la comarca per la demanda dels favors de la pluja. Fou cremat durant la Guerra Civil.
Actualment se'n venera una còpia a l'altar que porta el seu nom.
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-conques-pallars-jussa-lleida-catalunya/1051261
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/goigs-al-sant-crist-de-conques-pallars.html
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i correcta documentació és un imperatiu ètic
L’any 1920, abans de la criminal sedició dels militars feixistes, el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929), visitava Conques :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/conques/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
I Retratava entre altres el campanar de l’església de Sant Sadurní, en el runam que ja era aleshores el Castell de Conques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada