Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta trapezoïdal. De la fortificació primerenca han restat molts pocs elements, ja que la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l'any 1465. A llevant es conserva una bestorre semicircular, feta d'obra i de filades de maó. ponent hi ha la torre de l'homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d'alçada. En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets. A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el "rediente" que trenca la línia del mur. Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció.
Castell termenat. Documentat vers el 1030. Restaurat a partir de 1952.
El Mapa de Patrimoni ens diu; La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès.
Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria el pintor , Antoni Rivière i Manén (Barcelona, 1908 — ?, 1977 ).
Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta.
Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó.
Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.
Enlloc trobava cap referència a l’existència d’una capella, costum molt estesa en aquesta mena d’edificacions, i quasi ‘obligatòria’ als anys 50 del segle XX que es comptaven encara com AÑOS TRIUNFALES a major glòria del sàtrapa.
Sembla clar, que avui Déu – en bona part per l’actitud de l’Església catòlica – no rep la veneració que tenia en altres èpoques.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Molt en temo que la nit abans d arribar a Barcelona el juliol del 1714 el Duc de Berwick per dirigir el setge final de Barcelona, va fer nit a La Roca, i següent ho va fer en aquest castell
ResponElimina