SANTA MARIA DE SORBA. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

M’aturava al fossar presidit per un mural – com és costum en aquesta contrada – en el de Sant Feliu de Lluelles en llengua llatina diu ‘ els meu elegits/escollits no treballaran en va’. I, llevat d’error en llengua catalana, el de Sorba diu ‘ al cel siguin’. Agrairem que algú ens expliqui aquesta ‘tradició’, que és alhora que peculiar d’àmbit molt limitat.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) abona la tesis que explica que nom medieval Sodorbano ens indica que està sota I'urbis (poblat) que hi havia al tossal de Sant Miquel. http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Curiosament en relació a Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb, a la comarca d’Osona, es defensa la tesis que ho relaciona amb la presència de sorbus, o server/servera , arbre avui quasi desconegut/oblidat a Catalunya.
http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Sorbus+domestica

havíem visitat aquest indret en altres ocasions, i com sempre, la sensació de solitud ens colpia profundament.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santa-maria-de-sorba-montmajor-el.html

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3336/santa/maria/sorba/montmajor

reprodueixo de patrimoni Gencat; l'edifici primigeni és romànic, durant el segle XVII es feren moltes modificacions: capelles laterals, elements façana sud-oest, etc. En aquesta campanya s'aprofitaren materials de la construcció anterior. El 1765 es construeixen els bancs del cor; el 1766, l'altar de Sant Eudald i el 1780, la làpida sepulcral dels Perera, entre d'altres obres. El campanar és obra ja del segle XIX, apreciable per la diferència amb el parament de la resta del conjunt.

Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer, castells, masies, monestirs , esglésies , ermites, capelles , oratoris,..., que en la seva majoria, avui s’esfondren davant la passivitat de tothom.