L'església primitiva de Lilla estava situada al mateix lloc que l'actual i era romànica, datable de la primera meitat del segle XIII, tot i que les primeres referències documentals localitzades són de principis del segle XIV i la fan sufragània de la de Montblanc. Les primeres reformes dignes d'esment que coneixem són de finals del segle XVII.
A mitjans del segle XVIII, Lilla va refer i ampliar la seva església parroquial: va refer la part esquerra per estar en molt mal estat; es feu arribar la nau a la roca de la muntanya; s'amplià fent dues capelles laterals, a l'alçada del presbiteri, i la sagristia de la dreta; es va aixecar el sostre i es va fer una espadanya més alta en arranjar la façana. Els autors d'aquestes obres van ser els mestres de cases montblanquins Domènec Cases i Francesc Tomàs.
El mes de juliol de l'any 1936 l'església parroquial va patir els efectes de la denominada "Revolta del 1936": les imatges, retaules, mobiliari, quadres i part del fons documental van ser cremats a la plaça.
L'església hauria d'esperar fins l'any 1989 per veure començar un procés de restauració a fons que va durar fins l'any 1993 i que va incloure, entre d'altres accions, la de pintar l'interior de la parròquia i arranjar la plaça del seu davant.
Ens agradarà rebre dades de l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'església de Sant Joan Baptista té un aspecte aparentment romànic, tot i que de la construcció romànica poca cosa en queda perquè va ser reconstruïda en gran part el segle XVIII. Una escalinata de pedra, amb l'any 1789 gravat en un dels esglaons, condueix a la portalada de mig punt, amb l'any 1769 esculpit a la clau de l'arc. Una gran rosassa, emmarcada amb una gran pestanya, i tres finestrals il·luminen l'interior de l'edifici. Un campanar d'espadanya barroc, més alt que l'original romànic, per a tres campanes i una creu al capdamunt culminen la façana.
L'interior està compost per una nau rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, allargada fins la roca de la muntanya, el presbiteri, un magatzem, la capella del Santíssim i, a la banda dreta, una sagristia, tres capelles laterals i un espai lliure.
Amb els ‘diners d’Amèrica’ es farien i/o refarien palaus, castells, masies, cases, monestirs, catedrals, esglésies, ermites, capelles i oratoris.
Quan al topònim : http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000200/00000051.pdf
Lilla, en la frontera entre la Conca i l’Alt Camp, és un topònim àrab. Tot i que Coromines (OC) el considera un mossarabisme i el relaciona amb Alella ‘alzinar’, en una crònica arabomagribina de finals del segle x (Benet, 1988) es diu que en una incursió d’Almansor va ser atacat el «castell d’AlDaliyah, del territori de Barcelona».
Facebook m'ha bloquejat per escriure en català, del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.
Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29.
Si crees que se trata de un error, infórmanos.
Aspectos que debes tener en cuenta con relación al bloqueo:
Los bloqueos son temporales y pueden durar varias horas o varios días
No podemos anular el bloqueo por ninguna razón
Para evitar que se te bloquee de nuevo, disminuye o abandona por completo tu actividad
Això forma part de la campanya ' A POR ELLOS'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada