dilluns, 19 de juny de 2017

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Al indret on estava emplaçada l'antiga fortalesa medieval documentada des de l’any 1154, hi ha un casal de l'època del barroc, el qual va aprofitar els carreus dels murs medievals.


És de planta rectangular amb composició ordenada i regular de les obertures, tenint la porta, actualment modificada, al capçal de migjorn. Les cantonades i cèrcols de les obertures són de carreus ben escairats, amb motllures als ampits.


Al carrer Major, adossat a l'Església de Sant Pere, es conserva un antic portal d'accés a la vila closa, d'arc de mig punt, amb la data de 1677 a la dovella central.

Tudela es documentada des de l'any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d'una unça a Sant Pere de Tudela de Segre.

El 1151 l'ardiaca Arnau de la Seu d'Urgell, capellà d'Artesa, cedí l'usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església. El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d'Àger.

Curiosament, de l'any 1172 es consignen dos testament, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela. Un d'ells és l'acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la fortalesa a la seva filla Elisenda. L'altre testament fou atorgat per Ramon Bernat i en ell deixava al seu fill Ramon de Seró el castell de Tudela; aquest mateix personatge, l'any 1190, el llegà, també en testament, a la seva filla Berenguera. El 1178, a Lleida, en un conveni entre Alfons el Cast i Berenguer de Fluvià, signen els seus castlans Pere i Berenguer de Tudela. Aquest darrer apareix el 1180 vinculat a l'orde del Temple. Es desconeix com aquesta fortalesa pervingué als Cervelló però se sap que el 1193, Guerau Alemany de Cervelló feia redactar el seu testament pel qual deixava al seu nebot Guerau el castell de Tudela a més dels d'Artesa i Marcovau, tot especificant que els tenia pel vescomte de Cabrera.
Una altra referència data de l'any 1202, en que Ermessenda de Montsonís donà als hospitalers de Sant Salvador d'Isot tot l'honor que posseïa a la fortalesa de Tudela.

El 1365 el lloc i el castell pertanyien a P. d'Olmar.

A la fi del segle XVI i primeria del XVII era senyor de Tudela i la Vansa el noble Francesc Gilabert i d'Alentorn (1559-1638) , que fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

A començament del segle XIX la senyoria de Tudela era del IV marqués de Barberà , Josep Esteve Garceran de Pinós-Santcliment i Sureda (1785-1813)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , (1936-1939) el castell va fer les funcions d’escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes.

D'aquest període es conserven dibuixos i gràfics en les seves parets interiors.

M’explicaven ocasió de documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que el castell està a la venda.

Quasi al mateix nivell hi ha el fossar de Tudela de Segre, amb clares influències dels cementiris segarrencs.


Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada