Llegia en relació a Vall-llebrera, al terme d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera; vora la carretera hi ha l'edifici on era, abans del 1936, l'ajuntament d'Anya i que després serví d'escola i de casa per als mestres.
Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'església parroquial de Sant Ponç, de la qual depèn la de Vall-llebrerola, és obra del segle XVI.
El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. La façana principal té una composició amb un eix central definit per la porta amb arc de mig punt i grans dovelles regulars sobre una imposta. A sobre hi ha una fornícula i un rosetó amb calat de pedra rematat per una espadanya de dues obertures, amb una campana. La coberta és de dues vessants sobre la planta rectangular. L'edifici té un atirantat metàl•lic de reforç.
El lloc s'anomenava antigament Mirandol*, lloc que és documentat el 1053 en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre.
Ens agradarà saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el fonament d’aquest topònim, Mirandol.
Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²
http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf
El sostre demogràfic d’Artesa de
Segre s’assolia al cens de 1930 amb 4901 ànimes, estancava l’exercici 2024 amb 3.485 habitants
de dret, concentrats majoritàriament a la ciutat d’Artesa de Segre, títol que l'any 1927 el rei Alfons XII li va concedir,
atenen la sol·licitud del seu amic Joan
Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de
setembre de 1856 - Barcelona, 12 de juliol de 1940) , membre d'una família amb una llarga
vinculació amb el municipi. Amb aquest reconeixement es va evitar que Artesa de Segre i la seva Horta quedessin
inundades per les aigües del pantà que es planejava construir amb presa a
Salgar, i que finalment no va ser mai
construït.
La població de Catalunya al cens de 1930 era de 2.791.292, i al tancament
de l’any 2024, era de 8.119.550, si
Artesa de Segre hagués seguit el mateix creixement hauria de tenir 14.256 veïns,
el despoblament de la Catalunya interior és
alhora que esfereïdor, del tot
inexplicable, s’expliqui, com s’expliqui.
Dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!
Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada