La descripció de patrimoni Gencant ens diu; L'església parroquial de València d'Àneu es troba fora del nucli, dalt d'un turó. La construcció, tot i desenvolupar-se a partir d'un nucli originari romànic del segle XII, presenta un seguit d'addicions d'època posterior, entre elles assenyalem les capelles laterals, la porxada sobre l'accés de migdia i el cos del campanar, quadrat a la base i de secció vuitavada irregular en el pis superior, que es corona amb xapitell, sitat a l'angle sud-est. Pel que fa a l'estructura primitiva és possible reconstituir una planta de nau única amb absis semicircular conformant un espai unitari, la idea del qual fou alterada amb els afegits ja esmentats. L'aparell dels murs romànics, l'espai presbiteral i l'absis, és obra de carreus regulars disposats amb filades, altres parts de l'edifici de cronologia més tardana es troben arrebossades. Les cobertes a dues vessants presenten diferents nivells de teulada que en la zona de la capçalera estableixen la transició vers la conca de l'absis. Tota aquesta àrea, corresponent al presbiteri, mostra sota el ràfec l'únic element ornamental de l'exterior, composat per un fris escacat sota el qual es disposa una sèrie de permòdols decorats amb motius geomètrics.
Pel que fa a l'interior, cal remarcar les pintures murals que actualment es conserven al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. En la conca absidal figuraven la Maiestas Mariae, envoltada per màndorla i els Mags en adoració, conformant una interpretació del tema de l'Epifania que troba paral•lel evident a Santa Maria de Taüll. La datació que ofereixen aquestes pintures ens permet incloure-les dins una cronologia de la primera meitat del segle XII.
Al Museu Frederic Marès de Barcelona es conserva una talla d'un Crist també procedent d'aquesta església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada