dilluns, 7 de març de 2016

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

De la fitxa que confegia la Marta Lloret Blackburn , per al Mapa de Patrimoni de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf , reprodueixo el que s’esmenta en relació a l’edifici de la Casa de la Vila, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919)

L'edifici actual es va fer sobre l'antic hospital de la caritat, datat del segle XVIII. L'Ajuntament hi va instal•lar les seves dependències i més endavant s'hi va traslladar l'escola del poble. Per la falta d'espai, l'any 1890 es va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó l'ampliació o reconstrucció de l'edifici. L'any següent van començar les obres, que no van quedar enllestides fins dos anys més tard. L'any 1931es va inaugurar l'escola del carrer del Pi, pel que la Casa de la Vila va deixar d'utilitzar-se com a escola. El rellotge de la torre va ser donat pels "americanos" que havien tornat a Ribes.


Edifici entre mitgeres situat al centre del nucli de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants amb una terrassa a la part central i lateral. El frontis es composa segons quatre eixos, dels quals el principal es troba descentrat. La planta baixa presenta quatre obertures d'arc escarser, entre les que hi ha el portal de perfil motllurat. Els finestrals del primer pis són d'arc pla, que incorporen un timpà amb relleu decoratiu de l'escut pontifical custodiat per dos dracs. A l'eix central hi ha tres finestres agrupades de mateixa tipologia, amb la del mig tapiada amb un plafó ceràmic amb l'escut de la vila i la inscripció "Casa de la Vila". Aquestes tenen accés a un balcó amb barana d'obra de motius geomètrics, que queda suportat per mènsules de gran volum amb decoració vegetal. L'eix lateral presenta igualment tres finestrals agrupats, sobre els quals hi ha una oral amb el relleu inscrit "LEX" rematats amb una cornisa motllurada. Al damunt d'aquest hi ha una banda en relleu on hi consta "AÑO 1893". El nivell de les golfes s'obre amb finestres quadrangulars, entre les que s'hi intercalen relleus decoratius -amb el símbol de la justícia a l'eix lateral i orles vegetals amb un llibre a la resta- i grans mènsules decorades. Aquestes sostenen la cornisa que remata l'edifici, interrompuda a l'eix central per un capcer semicircular amb el relleu de l'escut de la vila. El cos lateral es troba diferenciat de la resta per una pilastra. Del mateix cos lateral en sobresurt una torre quadrangular amb rellotge a la part frontal, acabat amb coberta de pavelló de ceràmica vidriada, sobre la que hi ha dues campanes sostingudes per una estructura metàl•lica. El revestiment dels murs combina el color cru de la planta baixa, les golfes i els elements decoratius amb la part central que imita el maó, amb franges horitzontals de color cru. A l'interior, l'espai de l'entrada queda cobert amb una volta de canó reforçada amb arcs faixons, que condueix a una gran escalinata, sobre la que hi ha un sostre artesonat amb decoració vegetal i escuts pontificals.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 700 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada