dimarts, 12 de maig de 2015

DEL GENER DE LA PLANA A VILLA CARMEN. SANTA EUGÈNIA DE BERGA. OSONA.

Retratava la malmesa façana de VILLA CARMEN, al terme de Santa Eugènia de Berga, comarca d’Osona.




Llegia que l'any 1837 la finca dita el Gener de la Plana va ser confiscada pel govern i posada a subhasta; aleshores va comprar tota la finca el Sr. Carbó [ ens agradarà tenir noticia del nom i segon cognom, i les dates i llocs de naixements i traspàs ] junt amb el mas Roure.

Aquest ‘ Sr. Carbó ‘ va fer construir l'actual torre amb la inscripció de "Villa Carmen" i el jardí amb un gran llac artificial. Villa Carmen s'anexionnà al Gener.


Del mestre d’obres i/o arquitecte no en trobava cap dada, ho demanaré a l’ajuntament, als santaeugenencs, i urbi et orbe a qualsevol que ens pugui donar un xic de llum.

Com a societat ens cal vèncer la inèrcia perniciosa que ens inoculaven ens èpoques reculades els nostres botxins.

La propietat consta documentalment des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil•la rural de Palou. El Gener de la Plana formava part d'unes grans propietats de Santa Eugènia de Berga i era propietat del Bisbat de Vic .

Des del segle XVI estigué en poder d'una família de juristes i terratinents cognomenada Morillo, que abans del 1580 hi varen aixecar una capella forana o exempta dedicada a Sant Nicolau de Tolentino. Era una capella de molta devoció en el veral i la parròquia de Santa Eugènia la visitava corporativament el Dimarts de Pasqua de resurrecció, quan la processó tornava de visitar els màrtirs de Vic.

A principis del segle XVII per cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos, la propietat del mas i les seves terres va passar a les monges carmelitanes calçades del convent de les Davallades de Vic. Les carmelites van ser propietàries d'aquesta finca fins a la desamortització

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email en relació a Villa Carmen, al terme de Santa Eugènia de Berga a la comarca d’Osona, en la que en relació a Enrique Carbó y Ferrer, em deien :

Numerosísima concurrencia asistió ayer á los funerales que por el eterno descanso de don Enrique Carbó y Ferrer, fallecido el día 19 de Junio de 1901, se celebraron en la parroquial iglesia de la Purísima Concepción, en cuyo solemne acto pudo apreciar la desconsolada familia las simpatías de que goza entre sus numerosas relaciones y amistades.

D. Enrique Carbó y Ferrer fue director de la Compañía del ferrocarril de Mollet a Caldas de Montbui , junto con los señores siguientes: don Manuel Henrich y Girona, don Cecilio Oriol y Nieto.


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/01/11/pagina-2/34702312/pdf.html?search=enrique%20carbo%20ferrer
https://books.google.es/books?id=t1oMx6DgO70C&pg=PA255&dq=Enrique+Carb%C3%B3+y+Ferrer&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjNg56Y_prPAhXGWxQKHX-sDw8Q6AEIITAA#v=onepage&q=Enrique%20Carb%C3%B3%20y%20Ferrer&f=false

En 1881 se forma la «Compañía del Ferrocarril Económico -de Valladolid a Medina de Rioseco, S. A.» con capital catalán — Adolfo Solá Sert, Enrique Carbó Ferrer, Isidoro Bousoms Sicart, Marcelino Luis Oriol Nieto, Sebastián Artés ...

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/12/28/pagina-26/33232147/pdf.html?search=Emilio%20Carb%C3%B3%20juncadella

Recull una informació que fa ja referència al fill de Enrique Carbó y Ferrer : se realice un estudio más detenido sobre la probable ampliación del actual caudal de la mina propiedad de Emilio Carbó Juncadella, propietario del manso «El Jener», del término municipal de Santa Eugenia de Berga.

Li demanava al meu informador imatges – si en disposa – de l’edifici en aquelles dates.

La Dolors Girbau em deixava un comentari al facebook, atribuïda a Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), el Mapa de Patrimoni http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08246 no en fa esment [ una obra més de DESCONEGUT], l’actual propietari és l’Ajuntament de Santa Eugènia de Bergà. http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/santa-eugenia-busca-llogater-per-villa-carmen-en-estat-de-semiruina/
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada