diumenge, 29 de juny de 2014

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE MARIA, EL COGULL. LES GARRIGUES. LLEIDA . CATALUNYA

No hi ha, més enllà de l’asfalt al carrer, gaires diferències amb la fotografia que feia l’any 1921 el Josep Salvany Blanch; el cens de 1920 – al inici del primer feixisme, la Dictadura de Primo de Rivera – era de 488 persones, es tancava l’any 2013, amb 193 habitants, està clar que aquesta ‘Democraciola’ pèssimament gestionada per les elits estultes i corruptes del REINO DE ESPAÑA, no ha sabut donar solució a cap dels reptes que tenia al davant, ni en el àmbit industrial, ni en el agrícola ,...



La descripció tècnic en diu ; església de planta una mica irregular però que tendeix a la creu llatina, tot i que els braços estan poc marcats en planta. Es distribueix en tres naus, la central coberta amb volta de canó i d'aresta, les laterals. Els elements sustentats són grans pilastres amb capitells d'ordre compost. El transsepte compta amb un cimbori central i als extrems, absidioles poligonals. L'absis central és també poligonal, cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca també el cos superior als peus de l'església i a la zona de la dreta i el campanar, de base quadrada i octogonal al tram superior, acabat amb una cupuleta rematada per un punxó amb bola. Pel que fa la façana, té porta és d'estil barroc amb la imatge tutelar dins d'un nínxol, a sobre d'un frontó circular, flanquejat per dos de triangulars de reduïdes dimensions. El portal segueix la moda de l'època, molt arrelada a les Garrigues, de porta semicircular amb pilastres als costats que sostenen un entaulament amb un fris decorat i fornícula envoltada per una garlanda vegetal. Dalt de tot hi ha un petit rosetó els vidres del qual dibuixen una forma estelada.


El Josep Salvany Blanch retratava també el Crist de gran devoció, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española a la que s’afegia la Jerarquia Catòlica amb la signatura de la Carta Col•lectiva , que únicament trobarà l’oposició de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que li costarà l’exili.

Respecte del sentit del nom de lloc, us deixo un enllaç al treball del Dr. Enric Aguadé Sans ; http://www.raco.cat/index.php/Rails/article/view/26651/26486

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada