diumenge, 5 de maig de 2013

JORDI CARDONA REGALA. L’ESCRIPTOR D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ


L’estada de l’Enric Sànchez-Cid  per les terres de l’Urgell sobirà, al poble d’Ogern, al municipi de Bassella, havia començat de forma un xic accidentada, certament però, fins al final ningú és ditxós, i això li va permetre conèixer al Jordi Cardona Regala, veí i escriptor d’Ogern.

Aquest escriptor publicava l’any 2009 el llibre Camí de l'infern. Presoners en temps de guerra al camp de treball d'Ogern (Editorial Pagès). 
                                                                                 
Narra la història del poble d'Ogern (Alt Urgell) a les acaballes de la guerra civil espanyola, des del moment en què varen baixar d'uns camions 2.000 presoners que acte seguit van començar a construir el seu propi camp de treball.



El fet que la casa pairal de l'escriptor estigui just davant els terrenys que varen servir d'escenari d'aquests fets, que casa seva fos l'allotjament dels directors del camp de treball, i per tant el seu pare, llavors infant, espectador de primera fila, han propiciat el llibre.



A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, enume­rats de l'u al sis, el govern de la República va crear els darrers camps de treball en terres catalanes. El camp de treball núm. 5 era el corresponent a Ogern.

L'estructura d'aquest camp era la que més s'assemblava al que poc temps més endavant van ser els camps de concentració nazis. El camp el varen aixecar els propis reclusos que desprès es varen dedicar a la construcció d'un camí que encara perdura, l'anomenat Camí de les Tàpies.

Quatre mesos de vivències, va durar el camp de treball i foren suficients perquè els avis d'Ogern hagin tingut anècdotes de per vida per a contar a fills i nets. De les dures visions d'aquells dies n'han tingut conversa per anys. És així com el pare de l'escriptor juntament amb els altres avis del poble han transmès tot aquest llegat històric a Jordi Cardona. Rere els filferros, als presoners d'aquest camp de treball només els esperava la gana, els treballs esgotadors, el mal tracte, i en moltes ocasions la mort.

Jordi Cardona explica que tot plegat va marcar molt la generació dels seus pares perquè «van veure sang i coses molt dures». També ens  explica que el camp de treball fou creat per la SIM, la policia secreta de contraespionatge al servei de la República i que els presoners teòricament eren feixistes. Però, en realitat, hi varen portar presoners de les més variades procedències, tant de la «quinta columna», com anarquistes, com presoners del POUM, i que «tots passaven pel mateix sedàs».

Jordi Cardona i Regada s'inicià al món de l'escriptura l'any 2000 amb el llibre Fets i gent de la baronia d'Ogern i la Salsa. El 2001 publica dos llibres de literatura infantil, La bola màgica i El medalló indi, i de rondalles populars, Misteris i sentiments. L'any 2002 veu la llum l'obra poètica Paraules d'amor. El 2004, publica la novel·la de literatura juvenil L'últim nivell. El 2006 el recull de narracions Pàgines de poble, guanyador del premi Sant Carles Borromeu, en la XXVIII edició de la Nit Literària Andorrana. L'any 2007 va publicar novament una novel·la de literatura infantil, La increïble Cristina, mereixedora d'una menció especial al V Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada