SANT MIQUEL DE FONTANEDA. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA
La nostra primera visió és la d’un petit poble esglaonat en la vessant de la muntanya i en la part superior damunt d’una terrassa destaca la forma de la petita església de Sant Miquel recolzada en la roca de la muntanya com buscant-ne protecció.

Una vegada arribats a la porta aquesta era oberta i vam poder visitar l’interior, dins la campanya del mesos de juliol i agost promoguda pel Govern andorrà per donar a conèixer el romànic del petit país del Pirineu.

L’altre qüestió d’aquesta visita va ser l’amabilitat de la persona a càrrec, la Queralt, que a més com el seu nom ens indicà era de la nostra terra berguedana, i a més aficionada a la fotografia i el Romànic.

Sant Miquel té un esquema molt simple, com correspon a la majoria d’esglésies romàniques d’Andorra: una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular.

L’absis és de mides molt petites, amb un radi exterior de 2 m, es presenta llis, sense cap mena de reminiscència llombarda ni cap tipus d’ornamentació, i sense la finestra central habitual.
Al costat sud de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, feta amb una motllura superior i dos blocs, tot el conjunt en pedra calcària, formant un arc de mig punt. L’absis és cobert per una teulada de llosa i és lleugerament més estret que la nau, uns 15 cm per banda.

Els murs presenten un aparell irregular, fet amb blocs de pedra llicorella i calcària escantonats, de diverses mides, amb blocs de mides més importants a llocs puntuals importants, amb l’objectiu d’assegurar els encaixos i els muntants dels paraments. Les pedres estan lligades amb morter de calç. La coberta de la nau és de fusta amb recobriment de llosa.

La porta d’accés, de mides petites i senzilla, es troba al costat sud, i s’obre en el mur sobre uns muntants que tanquen amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària. Al mateix mur, a sobre de la porta, s’obre una gran espitllera de doble esqueixada, probablement moderna.

El mur de ponent presenta una espitllera d’esqueixada simple i damunt seu un òcul. Aquest mur està coronat per un campanar d’espadanya, de doble obertura i que sembla ser reconstruït amb posteritat.

No es coneix la data exacta de construcció però es pot situar-se en el s. XI i primera meitat del s. XII.

En l’interior de l’arc de la finestra de l’absis hi ha restes d’unes pintures romàniques amb motius florals. Són obra del mestre d’Anyós. Tot l’interior de l’església és arrebossat de blanc.

A Sant Miquel va trobar-se l’assentament d’un altar de pedra. És una de les més primitives meses d’altar del Principat, tallada en una sola peça en un bloc on es posaven les primitives relíquies.

Ara només voldria transcriure la Visita Pastoral a Sant Julià de Lòria, de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, que ha fet un recorregut pels Quarts de la Parròquia, interessant-se especialment per les esglésies romàniques que hi ha a cadascun d’ells (totes les quals formen part del Catàleg del Patrimoni Artístic d’Andorra) i que foren, abans fins i tot de la conformació del Principat com a tal, els llocs al voltant dels quals van anar creixent els nuclis de població i on es mantingué viva la devoció dels habitants de les Valls fins a èpoques ben recents.

A l’arribada al poble de Fontaneda ha estat rebut pels germans Francesc i Jordi Sancho de Cal Gastó i un grup de veïns, amb els quals s’ha encaminat a l’ermita romànica de Sant Miquel, on es conserven restes de pintura mural del segle XII i dos bells retaules dedicats a l’Arcàngel: un pintat sobre fusta, darrere l’altar, i un altre pintat sobre tela, al mur nord. Al retaule de l’altar, Sant Miquel està representat triomfant sobre el diable i en l’acte de pesar les ànimes. El quadre central està envoltat d’escenes de la vida de la Mare de Déu. A la tela, Sant Miquel està envoltat dels sants fundadors de les grans ordes mendicants: Sant Domènec, Sant Francesc d’Assís, Sant Francesc Xavier i Sant Antoni de Pàdua. Mons. Vives ha explicat als presents la iconografia dels retaules, i com la manera de representar cada escena servia antigament per fer conèixer passatges de les Sagrades Escriptures a persones que majoritàriament no sabien llegir ni escriure. També ha fet notar que totes les esglésies romàniques es construïren orientades d’est a oest, amb l’absis mirant cap a orient (d’aquí ve, ha explicat, el terme “orientar-se”).

No hi voldria ni en sabria afegir cap lletra ni coma a la descripció i les paraules de l’Arquebisbe d’Urgell.

Vam sortir amb un grat gust de boca pel record de la petita església i el bon tracte rebut.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 30 agost 2012.