SALUTACIÓ.

Un cop la barca del treball va deixar-me varat en la darrera platja aleshores va ser l’obligat moment d’iniciar una nova vida.

Escriure va ser el nou horitzó triat, un gran repte, tornar a navegar segurament carregat d’un cúmul de miratges, però també d’il•lusió.

Aficionat a llegir i al cinema. Estimant la naturalesa i també les obres produïdes per la mà humana, intento descriure les sensacions que la seva bellesa em produeixen.

Caminar, conduir, veure i conèixer els propers racons que ens envolten i dels que moltes vegades desconeixem més que altres de llunyans.

I la fantasia, perquè no plasmar, malgrat sigui modestament, unes quantes ratlles explicant una història.

Recordo sempre les paraules de la Mariona, la primera mestra en els tallers d’escriptura. “Escriure és crear un món ple de velles i noves idees, posant una part de nosaltres mateixos”.

Potser la morfologia i la sintaxi del meu català no sigui la millor, la causa la sabem tots, per què repetir-la. Poso tot el meu interès en fer-ho el millor possible i com el pallasso del circ a l’acabament de la funció demano almenys haver aconseguit un cert somriure comprensiu.

He d’expressar el meu agraïment a l’Antonio Mora Vergés, perquè sense el seu mestratge segurament no hagués anat endavant a escriure moltes de les meves cròniques.

També a la Rosa que amb les seves fotografies m’ajuda a transmetre aquella realitat que no es diuen en mil paraules.

També als amics que han tingut a bé seguir els meus escrits.

Miquel Pujol Mur.
Berga, 23 juliol 2012