diumenge, 29 de juliol de 2012

LA VIA NICOLAU. BERGUEDÀ.

PLAERS I DESPLAERS D’UNA AGRADABLE CAMINADA.
Aquest matí la Rosa i el Miquel hem sortit a fer la nostra habitual caminada de divendres. Avui la companya Àngels no ens ha pogut acompanyar a la sortida per motius familiars. Iniciàvem la nostra sortida des de Guardiola de Berguedà per un camí senyalitzat en la mateixa pujada i cimentat fins les darreres cases de l’antic barri de Tarradelles.
Aleshores comença un fàcil camí de terra força ben senyalitzat i que puja suaument fins trobar la pista asfaltada que ens porta fins al voltants de Bagà. A la nostra dreta baixa el riu de Bastareny fins a trobar-se amb el Llobregat. També veiem les restes del pont del Pinós i la casa forta on sembla ser aquest senyors enfrontats amb el monestir de Sant Llorenç cobraven el dret de pas a les seves terres.

El camí és fàcil i s’ha construït passeres de fusta al marge de la muntanya per facilitar el pas. A partit de Baga la pista és més ombrosa i ens rodegen multitud d’arbres. A la represa del camí a Bagà hi ha un panell indicador molt ben explicat de les obres i la història de la Via Nicolau.

Entre 1914 i 1916 l’empresari berguedà Tomàs Nicolau i Prieto hi va construir un ferrocarril per baixar la fusta dels boscos de Gisclareny. Funcionava per gravetat: les vagonetes carregades de fusta descendien per la pendent i els obrers feien servir els frens per dominar la velocitat. S’utilitzaven animals per pujar les vagonetes buides.

El 20 de gener del 2010, la directora general del Medi Ambient i l’Alcalde de Bagà acompanyats per altres autoritat del Berguedà van fer la Passejada inaugural. En el projecte van invertir-se un 400.000 € i s’han fet millores a causa de la mala estabilitat de la zona. Actualment les zones dels túnels (segons anteriors caminades nostres) han guanyat molt en la seva accessibilitat.
La caminada continua fins Sant Joan de l’Avellanet amb l’incentiu del pas del pont penjat i la vagoneta del tren carregada de troncs.

Superada la darrera pujada ens trobem amb una font d’aigua fresca i l’àrea de picnic per poder fer un lleuger i perquè no merescut descans.

Per fer una variant al nostre camí entrem a Bagà i seguim l’antic camí ral fins a Guardiola de Berguedà. Una bona passejada matinal d’uns aproximadament 13 km. fent tota la volta.

I ara per colofó d’aquesta crònica unes paraules del desplaer al veure el cartell panoràmic, situat en un bon lloc per observar les muntanyes properes i amb descripció de les aus de la zona, destruït i mig arrencat de la taula. I els indicadors malmesos mostra d’incivisme de la nostra societat. Papers i brosses llençats també sobren tant en la ruta Nicolau com en altres indrets
En arribar a Bagà, de tornada, pujaven dues famílies angleses i vaig avergonyir-me al pensar la seva opinió de la nostra cultura. Malgrat pensi que l’incivisme no només es en el nostre país quan veig el comportament del jovent estranger quan venen de vacances o a esdeveniments esportius.

Pot ser que la nostra societat ha donat més importància a utilitzar les noves tècniques que al comportament humà. No és només el jovent responsable d’aquesta situació, tots hem de fer una cura d’actituds i comportament.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 28 juliol 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada